Al llarg de la dècada dels anys 1920, en  Ramon Sanahuja i Soler segueix els seus estudis de lleis a Barcelona i quan els completa, és destinat com a fiscal a la població del Vendrell. La Crònica targarina informa sovint de les visites que fa a Tàrrega en aquesta època, i destaca la de les festes de Nadal de l'any 1926. És en aquest retorn a Tàrrega quan en Ramon es retroba amb la mare, i amb els germans Conrad, casat amb Maria Carulla; Maria, casada amb Josep Maria Canyelles; Juli, casat amb Dolors Fillol; Josep Maria, casat amb Dolors Bonfill; Antoni i els seus nebots.

En Ramon resideix al Vendrell. Allí coneix qui serà la seva esposa, na Jovita Mercader i Vidal. El gener de 1932 promet el càrrec com a llicenciat en advocacia a l'Audiència Provincial de Tarragona, i obre el seu despatx professional a la Rambla 14 d'abril, número 4 de Tarragona.

La seva vocació política, d'idees republicanes, catalanistes i lliberals, el porten a representar l'Agrupació Catalanista Republicana del Vendrell en les assemblees d'Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona. Amb l'arribada de la República s'implica a fons en l'organització del partit com a membre dels òrgans directius, tot fent d'apoderat i d'interventor d'Esquerra a les conteses electorals. És nomenat director del setmanari de la Federació d'Esquerra Republicana de les Terres de Tarragona Avançada (1932-1933), on signa amb la inicial S. El gener de 1933 és designat per formar part de la comissió electoral d'Esquerra i és membre de la comissió redactora de les funcions i competències dels Comitès Polític i Administratiu d'Esquerra.¹

El Diari de Tarragona del 2 de desembre de 1931, a les notícies del Vendrell esmenta: "La conferència del passat dijous donada al local de la Lira, anà a càrrec de l'amic Ramon Sanahuja, advocat establert a Tarragona, qui desenrotllà el tema La crisi del matrimoni, el divorci i l'amor lliure. Una conferència que generà una important polèmica."

El juliol de 1933, presideix i és nomenat secretari de la gestora Pro-Cooperativa Popular Elèctrica de Tarragona i el 20 de maig de 1934 inicia la seva tasca política al servei de la Generalitat republicana, essent nomenat subdelegat de Treball de la Generalitat de Catalunya a les comarques de Tarragona i membre del Patronat d'Assistència Social, al costat d'Antoni Andreu Abelló. 

Aviat, però, els fets del 6 d'octubre de 1934 de proclamació de la República Catalana, estronquen la seva carrera funcionarial. El Govern de la Generalitat i milers d'alcaldes, regidors i responsables polítics i sindicals d'esquerres són detinguts i empresonats acusats de rebel·lió. Romandrà tancat al vaixell-presó Manuel Arnús al port de Tarragona. En parlem al proper escrit.

¹La Segona República al Camp de Tarragona. Josep Sànchez Cervelló i Jordi Piqué Padró. Publicacions URV. Cercle d'estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. 2006.