En Ramon Sanahuja i Soler. Un targarí catalanista, d'esquerres i republicà (1)
Notícia de Tàrrega

Fins fa poc desconeixia la història del targarí Ramon Sanahuja Soler, que ocupà un dels càrrecs polítics més importants durant la República i la guerra, i que fou un dels dirigents més destacats d'Esquerra Republicana de Catalunya a les terres de Tarragona durant aquell període.
Ell fou un dels responsables de l'operatiu que, per ordre de Lluís Companys i de Ventura Gassol, el juliol del 1936 va permetre rescatar el cardenal i arquebisbe de Tarragona, en Francesc Vidal i Barraquer, de la presó de Montblanc i d'allí portar-lo fins al port de Barcelona, per embarcar-lo cap a l'estranger.
El febrer de 1939, l'exèrcit rebel feixista va ocupar Catalunya, i en Ramon Sanahuja va marxar cap a l'exili amb la seva esposa Jovita i el seu fill Víctor. Va morir a Montpeller l'any 1941, als 39 anys d'edat.
En Ramon Sanahuja era fill del notari de Tàrrega en Pau Sanahuja Barenys. Aquest escriu, a les seves memòries familiars, que el dia 20 de febrer de 1902 a 2/4 de 4 de la matinada naixia el seu fill Ramon Josep de Calassanç Pau Sanahuja i Soler, que era el setè entre els fills que vivien i el novè dels que havien tingut amb la seva esposa, na Isabel Soler i Salvadó.
El notari Pau Sanahuja i la seva esposa Isabel Soler eren fills de Constantí. La seva professió el va portar a Tàrrega l'any 1893, i va exercir la seva tasca notarial al carrer del Carme número 16. La família Sanahuja - Soler mai va perdre el contacte amb Constantí, la seva vila d'origen, on cada estiu anaven a estiuejar i a visitar la família a la seva casa pairal. Segons va contar en Joaquim Capdevila, en Pau Sanahuja fou un ciutadà vinculat als moviments cívics conservadors de la Tàrrega de principis del segle XX. Pertanyia al Patronat de Sant Jordi que publicava la revista catòlica i catalanista La Signou, i que fou l'entitat precursora de l'Ateneu de Tàrrega.1
Tornant a les memòries d'en Pau Sanahuja, aquest ens narra la primera comunió del seu fill Ramon el març del 1911, i al diari del juny de 1919 anota: "Los propòsits de Ramon són seguir la carrera de Lleis, estudiant-la a casa mateix com va fer Josep M., com és un xic lluït i estudiós, espero que sortirà bé de l'empresa, i que si acaba aviat tindrà encara ànims d'emprendre una altra carrera o d'estendre los seus coneixements per poder ingressar en algun cos oficial."
Pau Sanahuja i Barenys va morir de càncer l'any 1920 i l'any 1922 mor en Lluís, el més petit dels fills Sanahuja Soler a l'edat de 18 anys. Van ser aquestes sotragades familiars les que van influir en la vida i en la formació d'en Ramon Sanahuja? Fou a Tàrrega o ja a Barcelona, on segueix els seus estudis de dret lluny de la tutela familiar, on forjà la seva ideologia d'esquerres i republicana, allunyada de la tradició social i tradicionalista de la seva família?
En una Crònica targarina del mes de novembre de l'any 1922 s'informa que "passen uns dies entre nosaltres els distingits joves en Ramon Sanahuja i na Estrella Puig". Convé recordar que na Estrella Puig Ximenés és filla de l'empresari targarí Gaietà Puig i Piqué, conegut com "Lo Tano", líder local del laïcisme republicà i anticlerical, i cap de la Respectable Lògia Maçònica 29 de setembre de l'Orient de Tàrrega. La seva filla Estrella fou, l'any 1923, una de les primeres metgesses de Catalunya, sorgides de la nova facultat de Medicina del carrer de Casanova de Barcelona.
En el proper escrit explicarem amb més detall la vida d'en Ramon Sanahuja.
1La Tàrrega noucentista (1898 - 1923. Una primera aproximació). Joaquim Capdevila Capdevila. Revista Urtx: Revista cultural de l'Urgell, 2000, núm. 13, p. 145-228.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari