No la coneixia abans, però alguna intuïció m'hi va fer acostar, acompanyat per una altra dona amb qui comparteixo vida fa anys i dedicació a les pàgines del setmanari des d'en fa també uns quants. No sabia res de la seva formació, ni del seu pas per La Manyana, el Bondia, i des del 2014 treballant per al Grup Segre, tant per la seva web com temps després en el lloc de directora en funcions i després en funcions de tot el que calgui (en dono fe) a la Nova Tàrrega que teniu entre mans i de la qual va començar la renovació.

Els seus Entre Blanc i Negre han parlat clar i català, i per la igualtat, pel respecte a les dones i la demanda de les llibertats, siguin les individuals o les col·lectives. En això la conjuntura l'ha portada a peu del carrer on el poble s'ha autoorganitzat i ha demanat votar per canviar les coses i acostar-les al que demana la majoria.

Segur que no li ha estat fàcil per allò de la (suposada) independència que esperem dels mitjans, per molt locals que siguin, i acostumats com estan alguns poders (nous o dels de sempre, que s'assemblen) a reconvenir, dir què sobra, dir què falta, assenyalar greuges o recomanar temes intocables o tocables amb pinces. A vegades ha quedat entre blanc i negre, però opino que, quan ha calgut, s'ha calçat les botes de set llegües o ha agafat el fuet dialèctic per dir, no sols el que pensa lliurement, sinó per marcar distàncies, aplicar correctius a sigui qui sigui i, abans que res, posar al davant drets, respecte i llibertats.

Això és el que m'ha permès tot aquest temps, sense cap topall, convertir la meva secció, les meves Finestres en això, finestra cap endins o cap enfora com vaig dir en el meu primer article. I parlar fonamentalment de Cultura i Cultures (de dins enfora, de fora endins de casa meua o de Tàrrega), que és el que he intentat fer amb millor o pitjor resultat, però sempre amb la intenció d'incentivar el debat, el coneixement d'allò que conec o desconec i portar-vos la cultura a aquesta pàgina.

La Cardona ens ha parlat de tot el que he escrit i molt més, i entre tantes coses ha entrevistat artistes, ha parlat de la nostra Fira del Teatre (de carrer, recordem-ho), dels llibres per Sant Jordi i tot l'any, de pintors i escriptors, del Museu de Tàrrega, tot això dins del "meu" diguem-ne àmbit, el cultural, perquè segons ella, "és cert que quan van maldades el primer que hem de garantir els pares als nostres fills és un plat a taula i un sostre. Però si ens limitem a no oferir-los res més, en què ens diferenciem de la resta d'animals?", i aquí també hem coincidit.

Comença una nova etapa la directora. Correcte, però la trobarem a faltar encara que físicament sigui a prop i esperaré sempre aquelles fotos seves que pispava quan menys ho esperaves i aquelles reflexions i comentaris que tot i ser entre blanc i negre, mai han estat grisos. 

I nosaltres, què farem? Som col·laboradors sense nòmina i l'únic que hem cobrat és algun comentari de lectors coincidint o no amb el que escrivim. Aquest és el meu interès, escriure i compartir, proposar, pensar, teclejar casos i coses i exigir que se'ns tingui en compte a la gent del món cultural, siguem a més a més articulistes o no. Ja tenim posats els ciris a l'altar civil que sigui i els precs artístics i republicans, Lourdes. I gràcies.