El tanka és una composició poètica d'origen japonès, amb una mètrica molt concreta, que es remunta al segle VIIIè, quan se'n documenten els primers al Man'yōshū, tenint el seu màxim apogeu en el període Heian (794-1142. L'expressió tanka ve a dir "poema curt" en contraposició als també tradicionals chōka 長歌, poemes llargs.

El seu màxim recuperador va ser Masaoka Shiki (正岡子規, 1867 – 1902). 

El tanka es dona a conèixer en la literatura catalana en la primera meitat del segle XX amb Carles Riba, que en fou un gran conreador. Moltes tankes seves apareixen a Del joc i del foc (1946). També han treballat aquesta composició Màrius Torres, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Llorenç Moyà i Rosa Leveroni, i actualment no pocs poetes la conreen. A tall d'exemple brillant per la tècnica i l'expressió de la solidaritat i el dolor, llegiu el següent de Carles Riba:

Infant refugiat adormit
Com qui reposa
en l'amor o en l'onada,
fill de la guerra,
dorms en la innumerable
falda absent de la fuga.

Si em permeteu, recentment he guanyat Premi al Concurs de Poesia Eròtica d'Olot, amb la següent composició que us porto a aquestes meves i vostres Finestres, perquè pogueu entrellucar alguna sensació, deler o gaudi dins dels seus versos. 

(短歌 Tanka'm al teu cos
Deixa'm la perla
que vull ennuegar-me
bevent-ne els mostos.
I la resta de l'ostra
xarruparé amb deliri.
Pren-me la soca.
Plou-li tot el que vulguis,
que reviscoli.
Com m'agrada mirar-m'ho
damunt de la flassada!

Si encara bleixes
recuperem textures,
olors i tactes.
Melmelada golosa
de prunes per menjar-te.

Vine amb l'amiga
la de les brunes cames.
I seduïm-la.
Amb les teves mans hàbils,
amb el meu do de llengües.

No t'ho repensis:
tanca'm entre les cames
tot el fruit dintre.
Que vull fer-hi criança
com un vi de reserva.

En una tanka els primers tres versos s'anomenen kami-no-ku, i el tercer és el vers pivot. Els últims dos versos són el shimo-no-ku. El vers pivot conté paraules que siguin afins a una o més paraules del shimo-no-ku i dels primers versos del kami-no-ku, essent les pautes generals per a escriure'n que no porta títol, l'esquema mètric és 4-6-4-6-6 en català, no portar cap mena de rima, admetre tot tipus de recursos siguin lírics o retòrics i que els darrers versos lliguin amb els tres primers, i d'alguna manera els cloguin.

N'heu escrit algun cop? Us hi atreviu? Si ho feu, feu-los arribar a la nostra revista i en parlarem…