Hi ha un lligam entre escriptor i lloc que crec inqüestionable. Rememorem els exemples de Josep Pla i l'Empordà; Rodoreda i Romanyà de la Selva; Espriu i Arenys, la seva Sinera; el Begur de Vinyoli; l'Ivars d'Urgell de la Marçal, Folgueroles i  Verdaguer; Gerard Vergés i Tortosa... 

Segons Mariàngela Vilallonga, "una cosa és veure un paisatge i l'altra cosa és viure un paisatge; una cosa és néixer en un territori i l'altra cosa és triar aquest territori per escriure-hi, o per reposar-hi per sempre. Són moltes les maneres d'acostar-se a un territori, d'accedir a un paisatge". Dels llocs neixen les obres impregnades de les olors, el cromatisme, les boires o les marees i sovint acaben sent no només escenari sinó personatge.

Passa a Cadaqués? Doncs sí, hi ha per triar, llegir i rellegir. Començo pel poeta efímer Josep Elias (Courbevoie, París, 1941 – Cadaqués, 1982). El seu primer llibre en català va ser Per a un duc Bach escriví música d'orgue, a Weimar, on les platges de l'indret i les casetes blanques són part del context, com a l'últim poema:  

"Quasi dotze anys ja fa que fujo a Cadaqués
on tant he estimat.
Estimar, l'ombra de la paraula omple el silenci
com l'onada que se'n va i torna
i arrossega meduses mortes, tresors caducs."

Però hi ha tres poetes, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni i Quima Jaume, totes tres relacionades amb aquest àmbit cultural tan potent, que obliga a relectures de la seva obra i renovar-ne la presència a les nostres lletres. De tres generacions diferents, Arderiu (1889-1976), Leveroni (1910-1985) i Jaume (1934-1993) encarnen –reprenent paraules de Maria-Mercè Marçal– tres baules d'una genealogia sovint invisibilitzada.

Molts projectes de parcs, rutes o mapes literaris proven de portar-nos a través de carrers, cementiris, monuments o cases, a l'indret que recorden els poetes. Però, recuperem Cadaqués, que els poetes ens el retornen.

La relació de Clementina Arderiu amb la població es consolidà l'any 1953, quan un grup d'intel·lectuals oferí al seu marit, Carles Riba, una casa de pescadors al carrer de l'Amargura amb motiu del seu seixantè aniversari. La iniciativa va ser liderada per Rosa Leveroni, antiga alumna de Riba i gran admiradora de l'escriptor. La intensa relació d'estima i respecte intel·lectual entre Riba i Leveroni ha generat polèmica. Abraham Mohino ha qualificat el vincle afectiu que mantenien d'amitié amoureuse i la Maria-Mercè Marçal sembla no descartar-ho quan en parla, dins un suposat triangle a Rosa Leveroni, en el llindar. Avui mateix, Martí Domínguez ho amplia amb noves anècdotes a l'article Quan Carles Riba era humà.  
I com canten aquestes poetes a Cadaqués? Excepcionalment, com Clementina Arderiu escrigué:

"M'han fet ara marinera
i tinc casa i tinc llagut;
Cap de Creus és a la vora
—ahir no, hi vaig avui.
Marinera gent em volta,
Cadaqués m'ha pres el cor,
perquè la meva caseta
és gentil com un exvot."

i Rosa Leveroni quan ens porta a El cementiri de Cadaqués: 

 "Cementiri petit
damunt l'aigua serena,
últim port encimat
damunt la pau eterna.
Vaixell tot blanc de calç,
frescos xiprers per vela;
sempre guaitant el far
de la ruta feresta."

Us imagino fent-li el millor homenatge que es pot fer a una poeta, o sigui,  llegint, millor en alta veu, davant l'escultura leveroniana feta per Emília Xargay.

"…l'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit;
la bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca".

I Quima Jaume? Era filla de pescador i la seva obra va estar sempre lligada a les xarxes del paisatge marítim de la vila natal. Descansa al nínxol número 196, on podríem dir aquest fragment del poema Portlligat:

"Mudes aigües del port petit del somni,
sempre que us penso, cau la nit damunt.
Éreu el reflex de la calma perenne."

o els versos que va escriure per a Rosa Leveroni: 

"Lliscaran endolades les albes
dins del Port,
sense el dringar amorós
de les teves paraules.
Caldrà cercar a ponent el lleuger vol 
d'una gavina blanca que estimaves,
i cobrir-nos de pau
amb un esguard amic dalt del pujol,
on, mogudes pel vent,
onegen argentades oliveres
embolcallant la teva pau profunda."

Gaudir del territori, sí, buscar retops de tranquil·litat o sons d'ultramar a les caragoles; costa i sol o passejos tardorals, però feu un recorregut per carrers i places amb la poesia que cantava i cantarà un lloc, com Cadaqués, que hauria de seguir sent simbòlic i que ens parla per boca dels escriptors.