Malgrat les peticions de molts targarins demanant la commutació de la pena per a en Josep Saltó, aquesta mai es va produir. Només es va poder beneficiar dels indults generals de reducció de pena que el Generalísimo concedia.

El director de La Colonia Penitenciaria del Dueso, en un informe de l'any 1952, escriu sobre en Josep Saltó: "desde la fecha de su ingreso en Prisión ha observado INTACHABLE CONDUCTA disciplinaria habiéndose hecho acreedor de TRES NOTAS MERITORIAS". Però tot i el seu bon comportament no és fins l'any 1959, quan el fiscal militar proposa que en Josep Saltó és mereixedor de l'indult, "con la prevención que la gracia no alcanza a las accesorias de aquella, y que se revocará y quedará sin efecto, debiendo cumplirse la pena impuesta, en el caso de que el beneficiado y dentro del plazo de cinco años, incurriera en nueva delincuencia por comisión de otro delito de carácter doloso. El indultado, se incluirá en la relación mensual que debe remitirse al Ministerio del Ejército". Tot lligat i ben lligat.

Finalment, al cap de 13 anys de presó, va poder sortir en llibertat condicional i tornar a Tàrrega, per assistir al casament de la seva filla, na Marta Saltó Rius, amb en Josep Serret Feliu de Verdú, la vigília de la Mare de Déu de Montserrat de l'any 1958. El 10 de novembre de 1958 demana que li sigui aplicat l'indult per la coronació del Sant Pare Joan XIII, i el 9 de febrer de 1959 neix a Tàrrega el seu primer net, en Ramon.

Amb l'eclosió del turisme a la Costa Brava, diversos germans de la família Serret-Feliu de Verdú marxen cap a Sant Feliu de Guíxols, on munten casetes i parades de venda de carn. El primer, en Flavià Serret, s'estableix a Sant Feliu l'any 1955, i a poc a poc el segueixen la resta de familiars. Allí hi farà cap la família Serret–Saltó–Rius, que s'integrarà en el negoci de les carnisseries a Sant Feliu. El març de 1964 neix en Jordi, el segon net de na Casilda i en Josep.

El Josep i la Casilda ajuden en el negoci familiar i, ja jubilats, es fan càrrec de cuidar els nets i besnets de la família. La seva besneta, na Marta Serret i Cortes, a qui li hem d'agrair la seva total predisposició, ha estat qui ens ha aportat la informació i les fotografies dels seus besavis, a qui recorda amb molta estima i amor.

En Josep Saltó Rubiol va morir a Sant Feliu de Guíxols el 15 de gener de 1994, als 84 anys d'edat, i 55 anys després del dia que Tàrrega caigué en mans del feixisme franquista. Na Casilda moriria als 98 anys a Sant Feliu de Guíxols el 27 de novembre de 2008. La seva filla Marta Saltó moria el 17 setembre de l'any 2002.

Que el sacrifici i la memòria del nostre heroi, en Josep Saltó Rubiol, sigui recordat per la història com un dels nostres lluitadors per la llibertat.