Avui transcriurem la carta que signaren 20 ciutadans de Tàrrega, el dia 3 de maig de 1945 per demanar la llibertat d'en Josep Saltó Rubiol. Les signatures van ser certificades per l'alcalde de Tàrrega, en Ramon Burguès i Paradera, el dia 12 de maig del mateix any. Aquesta carta és el testimoni més valuós de l'estimació que molts targarins tenien envers en Josep Saltó.

"Los que suscriben, Industriales, comerciantes y obreros, todos con domicilio en esta Ciudad.

DECLARAN Y JUSTIFICAN: Conocer desde muchos años a JOSÉ SALTÓ RUBIOL, el cual antes del Glorioso Movimiento Nacional, desempeño siempre en esta Ciudad, cargos de confianza, observando como trabajador y padre de familia una conducta intachable. Su honradez y actividad le valieron el aprecio y simpatía de sus iguales y superiores con quienes siempre alternó.

Durante el Glorioso Alzamiento, si intervino en alguna gestión fue con el único y loable fin de salvar persones y bienes, y frenar con su entereza y valentía a los desalmados que siempre propicios a cometer atropellos y desmanes, irrumpían con harta frecuencia en la Ciudad.

Por último, creemos a JOSÉ SALTÓ RUBIOL, merecedor de mejor suerte y cuando por la Superioridad se les conceda la libertad, volverá a ser aquel obrero diligente y distinguido, muy útil a la sociedad y muy digno de alternar y convivir con los vecinos de esta Ciudad que le vió nacer i le dio albergue.

Y para que conste firmamos esta declaración, en Tárrega a tres de Mayo de mil nuevecientos cuarenta y cinco."

Signatures: 

Manonelles, José Riera, Ramon Tacies, Pablo Janozzo, Juan Gilabert, Esteban Falcó, dues firmes il·legibles, J. Bergadà, J. M. Salla, Enrique Pujol, Fermín Bonjoch, Francisco Salat, José Manonelles, Martín Sala, José Perelló, José Castellà, Antonio Ramon, Carnicer i il·legible.

Els signants són una representació dels sectors industrials i comercials de la Tàrrega de l'època, que reivindiquen la trajectòria, bonhomia, honestedat i valentia de Josep Saltó i Rubiol.

Però de res servirà el testimoni i la solidaritat dels seus amics i veïns. En Josep Saltó Rubiol és condemnat pel Consell de Guerra Militar Sumaríssim a 25 anys de presó per rebel·lió.

Mentrestant a Tàrrega, es contraposa la valenta i contundent solidaritat ciutadana, amb rumors i falsedats sobre la seva activitat durant la guerra.

Complirà condemna al Penal de Dueso de Santoña, fins que surti en llibertat provisional i retorni a Tàrrega, on viu amb l'esposa i la filla al pis de la Cooperativa del Camp del carrer de Governador Padules, 2. No extingirà la seva condemna fins al 21 de juny de 1959.