El 29 de novembre de 1944 en Josep Salto Rubiol és conduït per la Guàrdia Civil de Barbens a la Presó Provincial de Lleida. Per aquesta presó hi passen, durant la postguerra, més d'un centenar de targarins represaliats políticament pel règim franquista.

A la presó de Lleida s'hi està fins al dia 7 de desembre, quan és reclamat des de l'Auditoria de Guerra de la 4a Región Militar i traslladat a la presó Modelo de Barcelona. El dia 13 de desembre de 1944 s'inicien les actuacions sumaríssimes contra ell i 22 detinguts més, pel delicte de rebel·lió militar. El 18 de desembre se li pren declaració.

La instrucció del sumari col·lectiu 33.231 recull les declaracions de 22 guerrillers detinguts en diferents indrets de Catalunya. Entre ells en destaquem una colla que havien entrat pel port de la Cabra a la frontera d'Andorra i que, pel Pallars havien baixat fins a Bellmunt, on van ser detinguts per la Guàrdia Civil Rural de Tàrrega.

De seguida, però, l'expedient d'en Josep Saltó es complica. El 20 de desembre de 1944, un telegrama del comandant del Puesto de la Guàrdia Civil de Tàrrega relaciona el "sujeto" de Izquierda Republicana amb el 6 d'octubre de 1934 i que "intervino en registro y detenciones de persones de derechas y en la del cura Llovet que fue asesinado, usaba arma corta a la vista, huyó a Francia en la retirada, elemento peligroso".

El 29 de gener de 1945 el Fiscal de Lleida de la Causa General de la Dominación Roja en España certifica que a les declaracions del detingut Josep Gener es diu que en Josep Saltó va participar en l'escorcoll del domicili del religiós Josep Llobet Manós i que a les declaracions de Maria Manós Puigfel se cita Josep Saltó com un dels assassins del sacerdot Josep Llobet. En altres declaracions no existeixen més acusacions directes. Tanmateix els dos testimonis inculpatoris d'en Josep Rubiol havien mort en aquella data: en Josep Gener havia estat condemnat a mort i executat l'any 1940, i na Maria Manós havia mort de causa natural. 

En data 11 d'octubre de 1945, la sentència del Consell de Guerra condemna Josep Saltó a la pena de 25 anys de presó. 

Mesos abans d'aquesta sentència, es produeix un fet insòlit i fins ara desconegut, que mai abans havíem trobat en cap altre targarí detingut després de la guerra. Dinou ciutadans de diferents estaments i condició, signen una declaració tramesa al Consell de Guerra, en solidaritat i a favor de la innocència d'en Josep Saltó. Afirmen que gràcies a ell, durant la guerra: "si intervino en alguna gestión fué con el único y loable fin de salvar personas y bienes, y frenar con su entereza y valentia a los desalmados que, siempre propicios a cometer atropellos y desmanes, irrumpian con harta frecuencia en la Ciudad".

La declaració ciutadana tingué, però, una resposta negativa per part dels estaments franquistes més influents: Mai mouran un sol dit per en Josep Saltó, com havien fet en nombrosos casos de detinguts i condemnats, sinó tot el contrari. S'inicià una campanya de descrèdit públic contra la persona d'en Josep Saltó, per fer callar les veus dels qui defensaven la seva innocència, i així justificar la llarga condemna a la qual fou sotmès pel règim feixista. Més detalls al proper escrit.