El 25 d'octubre de 1944, la Brigada B de la guerrilla, Llibertat, fraternitat i República, on s'hi havia enrolat en Josep Saltó, va travessar la frontera. La Brigada era comandada pels germans José i Agustín Cortés Brun, nadius de la Vall d'Echo i herois de la resistència antifeixista a França.

No sabem quan en Josep Saltó va integrar-se en aquest grup guerriller, ni si abans havia format part de la resistència antifeixista. Molts membres de la brigada havien combatut durant l'ocupació nazi i havien intervingut en l'atac a les columnes de l'exèrcit alemany a mitjans de 1944, quan intentaven fugir de les forces aliades pel Pirineu cap a l'Estat espanyol per Bagnères-de-Luchon. 

Els guerrillers van avançar cap al sud pel curs del riu Gállego, per Riglos, Agüero i Murillo, fins a topar amb les forces de l'exèrcit de terra franquista amb qui combaten a Linás de Marcuello. Molts membres es dispersaren en grups més petits. El Josep i set guerrillers més decideixen anar cap a Catalunya per la Serra d'Alcubierre. Avancen fins a Tardienta on, abans d'arribar-hi, són interceptats per la Guàrdia Civil, amb qui mantenen un tiroteig. Alguns són ferits o detinguts, i es tornen a dispersar. En Josep Saltó aconsegueix escapar-se, llença l'arma que duia, una pistola Bersa argentina, i puja al tren de mercaderies que va cap a Binèfar i Lleida. 

Amb el tren aconsegueix arribar fins a Mollerussa i d'allí, per camp a través es dirigeix cap a Ivars d'Urgell, el poble de la seva mare, i on vivia part de la família. La seva intenció és la de recuperar-se a Ivars i després seguir el camí cap a Tàrrega. Feia més d'un mes que havia passat la frontera, malmenjat i dormint al ras cada dia, per la qual cosa el seu estat físic era deplorable. Era la tarda del 28 de novembre de 1944. A les vuit del vespre d'aquell dia, l'alcalde d'Ivars d'Urgell truca la Guàrdia Civil de Barbens per informar que als afores del poble s'havia vist un subjecte vestit de caqui que evitava circular pels camins. Tot seguit van posar vigilància als afores del poble, i a les 12 de la nit van iniciar l'escorcoll d'eres i cases d'Ivars interrogant els veïns. Finalment un veí va declarar que algú que s'assemblava al sospitós havia anat a casa de Josep Rubiol Mata, i que després havia anat a la casa d'Andreu Bosch Riu, al carrer de l'Estació. Personats a la casa d'Andreu Bosch, aquest va reconèixer que s'havia presentat un cosí seu a darrera hora de la tarda i que estava descansant. Un cop despert, el sospitós va declarar que no duia cap documentació i que era en Josep Saltó Rubiol de 35 anys i natural de Tàrrega. Duia un pantaló i un impermeable de color caqui, sabates de cuiro i un jersei gris.

En la seva declaració a la Comandància de Barbens, en Josep Saltó va dir que s'havia allistat a la guerrilla de l'UNE per poder tornar a casa al costat de la dona i de la filla, i que els seus parents d'Ivars i de Tàrrega no sabien res del seu retorn. La seva intenció arribar a casa seva i després entregar-se a la Guàrdia Civil.

L'endemà mateix a les 10 del matí del dia 29 de novembre de 1944, el cap instructor de la 132a Comandància de la Guàrdia Civil del Puesto de Barbens finalitza l'atestat, i ordena la diligència de trasllat del detingut al Exmo. Señor Gobernador Militar de la Plaza y Provincia de Lérida.