En Josep Saltó fou, a partir del 18 de juliol de 1936, un dels membres destacats del Comitè de Milícies Antifeixistes targarí. Durant els primers mesos de la guerra participà en molts dels registres domiciliaris i, malgrat l'acció violenta dels incontrolats i dels grups que, vinguts de Cervera o de Sitges, van segrestar i assassinar persones i religiosos a la nostra ciutat, la seva funció fou la d'evitar l'acció d'aquests grups. Quan hi hagué escorcolls en cases on s'amagaven religioses que s'hi havien refugiat, sempre es van respectar. També vetllà, d'acord amb l'alcalde Devant, per evitar que altres famílies targarines vulnerables fossin víctimes del daltabaix de principis de la guerra.

El dia 5 de setembre de 1936, es va produir l'escorcoll i la detenció a Tàrrega, i l'assassinat al terme de Granyanella, del religiós doctor  Josep Llobet Manós. Algun dels testimonis de diferents atestats i actes dels consells de guerra situen Josep Saltó i altres milicians en el registre del domicili del religiós, on van verificar que a la casa hi havia el doctor Llobet, la seva mare i dos nebots seus, i no succeí res. Mitja hora més tard, cap a les 8 del vespre, un escamot de milicians encapçalats pel Xato van tornar a la casa per detenir-lo. Durant el trasllat a la Caserna de les Milícies, es va provocar un fort escàndol. Aquella nit o matinada, el doctor Josep Llobet fou introduït violentament en un vehicle i assassinat. Cap testimoni hi involucrà Josep Saltó.

Entrat l'any 1937, Josep Saltó deixà Tàrrega, en ser mobilitzat al Servei de Senyals i Transmissions de la 34a Divisió del Batalló de Metralladores a Premià de Mar. A la Crònica targarina del gener de 1937, trobem que la nena Marta Saltó fa donació d'una nina durant els actes del Dia de l'Infant Refugiat i na Casilda Rius participa en la constitució del Grup Femení d'Esquerra Republicana, col·labora en la recaptació de donatius per al Socors Roig Internacional i  impulsa la campanya Pro-abric del combatent de recollida de roba per als soldats al front. 

Amb la retirada de l'exèrcit republicà, el Josep creua la frontera el febrer de 1939, i és internat al camp de concentració de Vernet d'Ariège on s'està uns mesos, després és traslladat al camp de Sètfonts a Occitània fins a principis del 1940. Llavors és mobilitzat per treballar a la fàbrica de material de guerra a Firminy, a la regió d'Alvèrnia-Rhone-Alps i, amb l'inici de l'ocupació de França, ingressa en una companyia de treballadors fins a l'alliberament de França l'any 1944. Tenim indicis que durant aquests anys d'estada a França, en Josep Saltó contacta d'alguna manera amb la seva família i aquesta amb ell. La fotografia de la Casilda i de la Marta Saltó, i que reproduïm en aquest article, l'hem datat l'any 1942, i sembla feta per ser enviada al Josep a França.

A partir d'aquell moment, el seu principal objectiu és retornar a casa al costat de la seva esposa i la seva filla. Intenta obtenir l'autorització del consolat espanyol de Perpinyà, i li és denegada en diverses ocasions. 

L'octubre de 1944, viatja fins a Pau, on entra en contacte amb els membres de l'Agrupación de Guerrilleros Españoles de la Unión Nacional, que estan organitzant una operació militar d'invasió per diversos punts del Pirineu. L'operació pretén enderrocar el règim franquista amb l'atac coordinat de milers de guerrillers, molts d'ells provinents de grups de la resistència  francesa, i proclamar a Vielha el govern provisional de la III República, que provoqués una insurrecció popular arreu de l'estat i la intervenció dels americans guanyadors de la guerra europea, per així derrotar definitivament el feixisme a Europa. L'operació s'inicià la matinada del 19 d'octubre de 1944 amb prop de 10.000 homes armats que entraren per diversos punts del Pirineu. En poques hores, 4.000 d'ells ocuparen bona part de la Val d'Aran i arribaren a les portes de Vielha.

La resta de grups van entrar per altres valls pirinenques. El 25 d'octubre de 1944, 180 guerrillers de la Brigada 241 van entrar per la Vall d'Ansó, al límit del Pirineu d'Osca amb el de Navarra. Amb ells anaven una bona colla de guerrillers catalans. Entre ells, el targarí Josep Saltó Rubiol.

Ho expliquem al proper escrit.