Durant el primer any de la guerra, en Josep Saltó, com a membre del Comitè de Tàrrega de les Milícies Antifeixistes, va salvar la vida a molts targarins de mans dels incontrolats. Acabada la Guerra, va marxar cap a l'exili deixant la dona i la filla a Tàrrega. Va tornar de França i va formar part de les forces armades dels maquis republicans, pel Pirineu d'Osca la tardor de l'any 1944. Va topar amb la Guàrdia Civil a Tardienta, on va aconseguir escapar, fins a arribar, després de moltes peripècies, a casa del seu sogre a Ivars d'Urgell, on fou detingut. El Consell de Guerra el va condemnar a 30 anys de presó i complí condemna al penal del Dueso a Santoña, on va estar tancat fins l'any 1959.

En Josep Saltó Rubiol va néixer a Tàrrega el 18 de setembre de 1909, era fill d'en Pau Saltó Folch de Tàrrega i de Carme Rubiol Fusté d'Ivars d'Urgell. L'any 1933 es casa amb Casilda Rius Pons de Penelles i el maig de 1934 neix la seva filla Marta. Vivia al carrer Misericòrdia (Mestre Güell) de Tàrrega. El Josep era una persona que coneixia tothom i que era coneguda per tots els targarins, pel seu ofici de cobrador de la llum.
En el vessant social i esportiu, des de l'any 1928 forma part de les juntes directives de la penya futbolística del Català FC. En política, sempre el trobem vinculat amb els partits i entitats republicanes targarines. És secretari de la Junta Directiva de la Unió Republicana i fa d'interventor d'Esquerra Republicana en diverses conteses electorals. El seu compromís republicà i d'home de confiança d'ERC a Tàrrega fan que, amb altres membres d'Esquerra, sigui nomenat subcaporal del sometent de Tàrrega el juny de l'any 1934 per substituir persones de tarannà més conservador.

Quan el 18 de juliol de 1936 els militars espanyols es rebel·len contra la República, es constitueixen a cada població els Comitès locals de les Milícies Antifeixistes. En Josep Saltó passa a ser la persona d'Esquerra Republicana dins del Comitè i la seva funció, en coordinació amb l'alcalde Josep Devant i altres regidors, és la de controlar i impedir les ànsies de violència i de revenja dels membres més extremistes del Comitè.
Targarins de diverses ideologies i classes socials van reconèixer públicament l'heroica tasca realitzada per Josep Saltó al Comitè, per evitar el segrest i l'assassinat de molts dels seus conciutadans. Per aquest motiu, en Josep estava sempre present en tots els escorcolls que habitualment es realitzaven, i controlava els efectius de vigilància a les entrades i sortides de Tàrrega, per informar de l'arribada dels grups d'"incontrolats" que venien a impartir "justícia".

En Jaume Garriga, testimoni del temps de la guerra, contava aquesta anècdota en una entrevista feta als anys 1990: "Van passar (els del Comitè), a recollir totes les ràdios per casa, i va venir el Saltó per confiscar la ràdio, però al Saltó, el meu pare, temps abans a la feina, es va posar en una tina de lleixiu i mon pare el va treure d'allí i el va fer netejar i canviar per a que no se li cremés la pell, i com que el va cuidar, quan va venir a casa a treure la ràdio al final va dir: "Aquest home té dret a tenir la ràdio que vulgui" i no ens la va confiscar".
Com tantes i tantes històries, la d'en Josep Saltó Rubiol havia quedat en l'oblit. En la seva recerca, hem pogut descobrir que fou un heroi, fins ara ignorat, i que se la jugà de valent, per salvar la vida de desenes dels seus conciutadans targarins. Per aquest motiu també, el feixisme el tingué tancat més de 15 anys a la presó.

Ho expliquem als següents capítols.