Després de la sobtada mort del marit de la Rosa, en Manuel Ballestero, als 36 anys d'edat, la Maria Pedró refà de nou la seva vida a Barcelona, cuidant de la Rosa i dels seus fills. La Rosa treballa en una pastisseria del carrer Pelai fins quan l'any 1979, la desgràcia retorna a la família de la Maria amb la mort per càncer de la Rosa.

De nou na Maria Pedró, la dona valenta, es va haver de fer càrrec dels fills de la Rosa als 70 anys d'edat, i fer-los de mare la resta de la seva vida. Na Maria Pedró va morir l'any 2002 a l'edat de 93 anys.

Els seus familiars i amics, de Tàrrega, de Barcelona i d'arreu, la recorden com una persona de llargues converses i un gran interès per la política. Li agradava retrobar-se amb les amigues, algunes d'elles del temps de la presó, i parlar de les vivències i records del passat.

Abans d'acabar amb aquesta sèrie d'escrits, ens resta per contar la descoberta que vam fer als arxius familiars dels Pedró, de l'aventura filipina del pare de la Maria, en Ramon Pedró Farré nascut a Bellver d'Ossó el 15 d'abril de 1875.

L'any 1895 en Ramon Pedró ingressa com a soldat de reemplaçament a la guarnició de Barcelona, on prestarà el servei militar. Per aquelles dates, a la colònia espanyola de les Filipines esclata la revolució independentista dels tagals que aconsegueix el poder en algunes illes i places fortes. La resposta de l'exèrcit colonial espanyol fou dura però poc efectiva, i es van haver de mobilitzar tropes de la península. Molts catalans hi van fer cap. L'alta burgesia barcelonina de l'època tenia importants interessos econòmics a les Filipines i volia mantenir al preu que fos aquella llunyana possessió colonial.

El soldat Ramon Pedró fou destinat al Batallón de Cazadores Expedicionario nº 11 i embarcat el 17 de desembre de 1896 al vapor Isla de Luzón, de la Companyia Transatlàntica, propietat del Marquès de Comillas, amb rumb a Manila, on arriba el 17 de gener de 1897. Des del moment de l'arribada no paren de combatre contra un enemic gairebé invisible, que practica la guerra de guerrilles. De Manila es mouen per tota l'illa de Luzón, també anomenada Isabela. S'enfronten sovint amb els independentistes filipins, a Guadalupe o fent incursions pel riu Zapote, i malgrat que guanyen els combats, quan es fortifiquen o descansen en campaments, són atacats constantment pels independentistes tagals que dificulten el subministrament de les provisions. Amb el seu batalló participen en la defensa de la línia de ferrocarril de Tanán a Bañadero, al nord de Manila, i combaten en l'atac i presa de San Anobio, Magaluto i Mabajana a les muntanyes de Cambite així com també en els combats de Batutao i l'ocupació de San Pablo el desembre de 1897.

Durant una estada de permís a Manila, pel Cap d'Any de 1897-98, es posa malalt i és ingressat a l'hospital militar de Manila. El seu estat de salut empitjora, i el gener de 1898, poc abans de l'ensulsiada colonial espanyola a les Filipines, per prescripció mèdica és retornat a la península on arriba a finals de febrer. Aquell mateix any després de la declaració de guerra dels Estats Units d'Amèrica al Regne d'Espanya, durant el mes de maig de 1898, l'Armada dels Estats Units enfonsa tota la flota espanyola de les Filipines i, després de la rendició, les colònies espanyoles de Cuba, de Puerto Rico, Guam i de les Filipines passen a sobirania americana.

En Ramon Pedró, una vegada llicenciat, retorna al seu poble Bellver de Sió i es recupera de la malaltia. Les històries que conta de les Filipines fan que a partir de llavors sigui conegut amb el renom d'El Valiente, que sempre l'acompanyarà. Al cap de poc, es casa a Tàrrega amb Josefa Cubells Roch, i neixen les seves filles Maria i Teresina. Na Josefa morirà a Tàrrega l'abril del 1925 i en Ramon el febrer de 1957.

Aquí finalitza la història en record de na Maria Pedró, una dona valenta que va afrontar amb dignitat les adversitats de la repressió política i de gènere durant els anys més foscos de la dictadura feixista a casa nostra.

Al proper escrit, una nova sèrie d'històries targarines.