La diada de la Mare de Déu de Montserrat de l'any 1953, na Rosa Rosell, filla de la Maria Pedró, contreu matrimoni amb Manuel Ballestero a la Basílica de la Concepció de Barcelona.
És llavors quan la Maria se sent lliure de poder disposar lliurement de la seva vida, i centra els seus esforços a poder aconseguir el passaport que li permetrà marxar a l'estranger i alliberar-se d'un ambient i d'un règim que l'ofeguen. No serà fàcil. Per obtenir el passaport li cal la cancel·lació dels antecedents penals que la van condemnar a presó per rebel·lió, i inicia els tràmits per aconseguir-ho. El gener de 1955, obté el certificat de bona conducta del director de la Presó Provincial de Palma de Mallorca i, el febrer del mateix any, aconsegueix la cancel·lació dels antecedents del Registro Central de Penados y Rebeldes del Ministerio de Justicia.

El juliol de 1956, la Maria marxa a Anglaterra amb un contracte de treball com a "Resident Domèstic" i treballa de cuinera a casa dels Lords R.W. Wates, a la Manor House, a Headley al sud de Londres, i amb qui estableix una magnífica relació. El febrer de 1957, mor a Tàrrega el seu pare, Ramon Pedró Farré, i torna per uns dies a casa, però aviat se'n torna cap a Anglaterra.

La Maria torna d'Anglaterra l'any 1964, quan la seva filla Rosa és mare de dos nens, el Josep i l'Albert, i falten dos mesos perquè neixi la Rosa. Però de nou la desgràcia colpeja la vida de la seva família i, inesperadament el desembre de 1964, en Manuel Ballestero mor. La Maria ja no torna a l'estranger, tal com tenia previst, i es queda definitivament a Barcelona per estar al costat de la seva filla i ajudar-la en tot el que calgui. 

L'any 1966, mor als 62 anys la seva amiga de presó, la florista de Sabadell na Maria Llonch, a causa de les seqüeles de la seva llarga estada a la presó de Palma. Al seu enterrament es recita un poema que el poeta, llavors exiliat i antic conseller de Cultura de la Generalitat Republicana, en Ventura Gassol, li va dedicar des del penal de Cartagena l'any 1935. El poema recorda les penes futures d'ambdues amigues i també ens recorda la dels nostres presos polítics:

"A la gentilesa de l'amiga Maria Llonch de Marimon que amb les seves flors, m'ha fet arribar a la presó perfums de terra catalana".

Què hi fa, vaixell que, així amarrat al port
em vulguis deturar en el meu viatge!
Què hi fa que em vulguis fer oblidar el meu nord,
si el nostre Estel no es pon, i no hi ha dia
que les flors d'una amiga que vetlla per mi
No em vinguin a dir:
Catalunya fa via!

Què hi fa, oh murs! què hi fa que siguin alts
i que em guarden ací en presó estrangera,
fent-me enyorar aquells blau dels cims pairals,
si el nostre Estel no es pon, i no hi ha dia
que les flors d'una amiga que vetlla per mi
no em vinguin a dir:
Catalunya fa via!

Què hi fa cel.la deserta del penal,
que em robis mar i em robis cel i em vegis
sota aquest hàbit penitencial
si el nostre Estel no es pon, i no hi ha dia
que les flors d'una amiga que vetlla per mi
no em vinguin a dir:
Catalunya fa via!

No hi ha penal prou inclement, ni port,
per més forà i tempestejat que sia,
que ofeguin dintre meu ni un sol acord
d'aquest cant tan serè de l'alegria
que dia i nit m'hi crida sense fi
Catalunya fa via,
com les flors de l'amiga que vetlla per mi
I que nomeix Maria!

Ventura Gassol
Penal de Cartagena, 22.VII.1935

Continuem en el proper escrit.