Després de tots aquests mesos de pandèmia i del malson de protocols, mascaretes i morts, entre tanta informació vírica, de tant en tant encara es troben petites píndoles d'aire fresc. Ho penso havent llegit l'entrevista al pintor Magí Puig ara fa dos números de Nova Tàrrega, que em descobreix un personatge i una obra ben suggerent. Recupereu-la i tindreu ganes de saber-ne més (http://www.magipuig.es/).

Sense poder aprofundir en la seva pintura, sí que diria que és bàsicament figurativa, amb molts temes de la vida quotidiana. Segons alguns crítics, té un dibuix ferm i un cromatisme vibrant. Altres diuen que manté l'autonomia del color sense destruir-ne la forma. O que la seva pintura es basa en part en la instantània fotogràfica i en una concepció cinematogràfica de la imatge.

Sigui com sigui, de forma més planera, diria que en l'obra de Puig s'hi distingeix, en primer lloc, un gruix important d'escenes que retraten l'espai urbà, ja sigui a Tànger, Venècia o en platges mediterrànies. Per altra banda, també una sèrie de figures humanes, aïllades i aparentment descontextualitzades dins una massa de color, que són com instants irrepetibles d'un moviment dinàmic (Heard them stirring o Trapezi). I, encara dins la temàtica que anomeno de persones, molts éssers expulsats del centre del quadre, empesos als marges.

Algunes de les escenes urbanes que pinta creen un desemparament hiptònic que, amb o sense geografia coneguda, és ben universal. Hi ha alguna cosa en l'ambient, no sé si en l'actitud dels personatges o la tria de l'enquadrament, que em recorda sensacions de l'obra del nord-americà Edward Hooper. Racons amb poca gent o amb persones concentrades en les seves coses, sense mirar a càmera i amb rostres desdibuixats. També hi ha carrers preciosos, indrets bucòlics que, incomprensiblement, veiem buits de vida. Tota aquesta sèrie de paisatges urbans desolats que, per altra banda, explicarien molt bé els efectes del confinament als nostres carrers. Malgrat que en l'entrevista el pintor admet que encara no sap com la Covid-19 afectarà la seva obra, ara mateix aquesta també podria llegir-se com si hi hagués la voluntat d'imaginar-se el nostre mentrestant. Una lírica frenada de la vida urbana i el conseqüent encapsulament de la vida social, això sí, amb tota la bellesa del seu traç.