Revisant les col·laboracions, durant aquests més de 50 anys a Nova Tàrrega podem recordar com una introducció el fet de conèixer el fet artesanal d'una teulada, i com una senzilla teula, feta d'argila, és el primer element protector de la coberta d'una casa. Tenim motius per obrir noves finestres, per saber els espais buits que presenten els nostres pobles avui han motivat tenir entre mans els treballs de les portes velles i sobre les teules, un present i un futur a preservar.

A la comarca de l'Urgell, i molt especialment a la vall del Corb, tenint com a punt d'observatori la vila medieval de Guimerà, on podem observar les diferents perpectives d'un conjunt històric, una clara mostra d'uns espais on es poden trobar, com a singulars protagonistes: els ràfecs, mènsules i les gàrgoles. Podem gaudir sense sorpreses d'un art popular, on l'argila és l'element indispensable per als tallers de la teuleria. Potser és el moment per definir i descobrir la complexa estructura d'una teulada, i com és l'encaix de cada teula.

La vila de Guimerà és una bona estampa de sintonies de teules amb diferents desnivells, amb la seva gamma de colors grisos, que donen la vitalitat a la teulada, i que amb de les gàrgoles són les conductores de les aigües i que amb els ràfecs són capdavanters i una mostra visual i pràctica de la casa.

Els dibuixos poden ser els millors testimonis de les paraules escrites. Si partim que totes les generacions han construït els seus hàbitats, agrupats en poblats o pobles, han conservat així les restes de com es podien aixoplugar, tant els grecs, com els romans, fins a l'actualitat, i que avui ho podem estudiar i contemplar en una visita a Pompeia o Herculà, prop de Nàpols.

La tègula, paraula llatina i que per una senzilla transformació lingüística i només perdent un G quedarà descrita i pronunciada en català amb la grafia de TEULA.

La teula romana és usada en el cobriment de cobertes inclinades i es caracteritza pel seu aspecte rectangular i per ser una peça de vores laterals alçades.

Si volem parlar i contemplar els colors de les teulades, ens hem de referir al factor definitiu de les teules, que el trobarem en les terres argiloses, amb l'argila com a principal component, i que per cert, són terres abundants a la vall del Corb.

En referència als color d'una teula: hi podrem observar una mostra de taques grises, amb certs grocs, també marrons i amb tocs vermellosos enfosquits que, modelades i cuites, li donen a la teulada les característiques i marques que suporten a la intempèrie.

Cal recordar aquestes paraules associades a les teulades: una girola, tribuna central sostinguda a la dreta a l'esquerra, ambdós sostingut per mènsules amb decoració vegetal hi són remarcades les gàrgoles; les gàrgoles, canal sortint per on vessa a una certa distància de la paret l'aigua de la teulada; mènsula, peça de pedra o de fusta que surt en una paret una certa distància amb certa decoració o amb uns caps d'animals als extrems de la paret.

La vall del Corb presenta una síntesi de la varietat del territori, on gaudim, sense sorpreses, d'un art popular amb la viabilitat de l'argila, element indispensable per als tallers de la teuleria.