Anys de molt bons records, de reconeixement i de reposar a Tàrrega com a capital de l'Urgell, amb necessitats de potenciar els seus projectes de marcats punts de perspectives comarcals assegurades.

Avui, en aquests temps de Covid-19, cal revisar el conjunt de notes de textos i gràfics, a Nova Tàrrega, on hi i he observat el pes que ha tingut la comarca, a través de les valls de Sió, Ondara i Corb.

Si des de fa 75 anys a Tàrrega es va començar a llegir i escoltar les notícies dels fets de la seva població, són molts anys, avui ben demostrats, tot recordant, que els primers contactes de comarcalitat i de sentir els impulsos dels batecs de Tàrrega foren els dilluns de mercat i les romeries a algunes ermites com la de Sant Eloi, la Bovera, les visites al Tallat a Vallbona de les Monges i pobles de la comarca. També formaren part de les visites i comentaris al Museu i l'Arxiu comarcal, i les parades al pulmó cultural de l'Ateneu, com a bon a projector de la seva intercomarcalitat.

En aquest punt i en moltes d'aquestes trobades no hi podia faltar parlar de Ramon Boleda, el primer corresponsal que va obrir les portes per escriure a Nova Tàrrega i al diari La Mañana, i que des de fa uns quants mesos és present la seva obra al nou Museu Ramon Boleda; felicitats al poble i l'Ajuntament de Verdú!

Aquests contactes, i molts d'altres, van suposar la valoració per formar i fundar amb Joan Camps el Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
Entendre Tàrrega i la comarca, ens fa pensar...

"Avui és imperdonable, a nivell de totes les entitats que tenen una clara projecció comarcal, desconèixer les vivències socioculturals dels pobles que conformen el nostre entorn. Cal un reciclatge polític, per tenir qualsevol acta de representació ciutadana, haver aprovat les mínimes lliçons sobre el coneixement de la comarca, en el nostre cas de l'Urgell. Cal anar a cercar els punts vitals de cada poble, i amb la mà al cor, caminar i parlar tots junts". (Nova Tàrrega, núm. 2269, de 1988).
Són molts els dies, setmanes i mesos de Nova Tàrrega per haver informat i publicat tot el complex cultural que sorgí dels seus tallers.

Cada text publicat parlava sobre petites històries dels nostres pobles i de certs relats llegendaris, alguns desdibuixats, com entre els guimeranencs i els verdunins, amb un cert rerefons, d'unes paraules d'un breu semipoema sobre la paraula "gambairots". En Boleda coneix la solució final.

Si rellegim les moltes pàgines mostrades, també oferirem les notes sobre les descobertes que durant 15 anys, (1967-1981) i que seguint les petjades del senyor Tous i del mateix Boleda, observarem les campanyes de la didàctica escolar com fou Misión Rescate.

A més, en aquests anys, i entre els molts relats publicats, avui són testimonis, podem citar, per millorar el coneixement de la comarca la publicació, durant tot l'any de 1992, amb el títol: Conèixer l'Urgell, en 22 números de Nova Tàrrega, redactada pels col·laboradors i bons coneixedors del seu entorn històric. Com a bon record, encara tinc guardada la portada del 5 de juliol de 1975, on es publicava la informació sobre la declaració de Guimerà com a Conjunt historicoartístic, amb la fotografía, a tota plana, de Jaume Calafell.

Sincerament, durant aquests 50 anys els pobles de la Vall del Corb van tenir bona acollida amb la publicació del llibre La Vall del Corb imatge i poesia (1979), editat, per cert, als tallers de l'empresa Camps, presentat a Vallfogona de Riucorb, amb tots els textos de Gregori Satorres i amb els dibuixos de tots els seus pobles.

Altre fet són les notes sobre les excavacions a les restes del monestir de Vallsanta i del llibre (2017), un clar exemple de comarcalitat, i una gran aportació al coneixement del Cister a través del monestirs de Vallbona de les Monges, del Pedregal, la Bovera i Vallsanta, tots a la comarca de l'Urgell.

Amb aquesta temàtica, precisem la publicació a la Nova Tàrrega, amb el recordat historiador i amic Gener Gonzalvo, fou publicat el 1988 el Manifest de Vallsanta, notícia comentada i publicada en la premsa nacional.

Aquest any, també Guimerà havia de celebrar els 25 anys de la festa del Mercat Medieval, que sempre hi ha tingut les oportunes informacions i diferents portades.

Cal agrair les mostres de les trobades ben recordades i fotografiades de la celebració de la festa de Sant Francesc de Sales, uns bons records, i que tot cercant cada any bons ànims i amb propòsits de millors resultats, la revista ha perdurat 75 anys, i on ha quedat ben fitxat Josep Castellà, com a comarcalista de pro i mereixedor d'un qualificat trofeu.

Crec que cal felicitar tots els col·laboradors i amics que ho han fet possible, per escoltar i parlar cada setmana dels batecs de la comarca i sempre cal repetir mercès als empresaris i directors que han dirigit i fet possible agrupar aquests esforços.

Avui, gratituds i felicitats a L. Cardona per ajudar a millorar la nostra cultura i dibuixar amb il·lusió el nostre millor futur.