Tot això que us explicarem passa després que la Cultura fos declarada bé essencial a Catalunya. 

Cas 1. Un actor puja a un tren de la xarxa de rodalies d'Adif. Va emmascarat però no és per a fer ni cap robatori ni per a amagar res: cal protegir-se del coronavirus i això són uns mínims, sobretot si pensa que en un transport públic és on estarà més exposat, ja que la distància de seguretat en hora punta serà mínima o inexistent.

Porta una bossa amb una disfressa de pollastre que pretén posar-se en el vagó i Guillem Estadella intenta interpretar en un vagó de Rodalies el monòleg Quin pollastre, que s'havia d'estrenar a la Sala Barts el novembre. 

Imaginin l'escena, i parlant de teatre, mai més ben dit.

 Abans de pujar, ja l'han advertit que no l'autoritzaven a fer la performance. Tot i això, ha pujat al tren per començar l'espectacle. I de seguida l'han fet plegar.

Agents de seguretat de Renfe i una interventora l'han avisat que les condicions generals del transport no permeten fer espectacles dins el tren i que, per seguretat, no podria fer el monòleg perquè, entre altres coses, les autoritats recomanen no parlar al transport públic. 
"No pot ser que d'un dia per l'altre ens tanquin teatres i enviïn en orris la feina de molta gent, però després els trens estiguin plens de gent", ha dit.

Amb aquesta acció, que volia transmetre per les xarxes, "només volia reivindicar que el sector cultural és segur", defensa Estadella. "Els teatres s'havien adaptat a la pandèmia, amb reducció d'aforament, les mesures sanitàries obligatòries i avançament dels horaris, i ha estat molt dur que decidissin tancar-los. Ara el sector està tocat i enfonsat."

Cas 2. Martí Peraferrer, actor, director, articulista i autor teatral. Director del Festival Internacional de Teatre amateur de Girona-FITAG. Ja que a l'actor no el deixen anar a fer teatre, et porta el teatre a casa. "La vida secreta de Tennessee Williams. A partir de dissabte 7, fes un grup de 5 amics, tria dia, hora (matí o tarda) i jo hi poso lloc i obra de teatre." Això és una proposta de només supervivència, i això és terrible i trist. 

Cas 3. Situació local i domèstica: els estudiants de teatre amb els tallers de Cruma, a Tàrrega, es veuen i ens veiem obligats per les autoritats a aprendre teatre només online. Tot i l'esforç ingent del professorat, això no és bo ni just per a una gent que complia totes les normes; les classes amb distància, mascareta i gel, sense tocar-se, són antiteatrals.

Tot això, afegit a la manca d'obres i actuacions, és destructiu per al teixit artístic del país i per a la salut mental de la població necessitada d'estímuls i formació humanística, i aquesta no ens la donaran.

Enteneu ara per què el sector s'ha mogut –i ens mourem– i ha protestat en accions de carrer a Lleida, Barcelona, Banyoles, Girona i d'altres poblacions? Seguirem informant i reclamant. Per al bé comú, la salut mental i l'economia de molta gent, la cultura és essencial, i cal que ho sigui i no només en un titular.