Quan un cap de setmana el comences anant a aprendre teatre, i fas tots els metres i quilòmetres que et separen de la Barcelona cultural, el pots acabar fent un article, pintant algun quadre o pensant un assemblage, descansant entre llibres i poemes o anant encara més lluny pel bé de la cultura i també cal dir-ho del turisme nacional.

I si t'assabentes que tens amics i coneguts que participen en un espectacle a les Valls d'Àneu, i l'únic que has de fer és conduir dues hores i mitja per anar i més encara per tornar, ja de nit, ho fas. I ha valgut el cansament, l'esforç i la despesa per poder-vos recomanar que, quan l'any proper, la gent de la Baldufa organitzin l'Esbaiola't a Esterri, esperem que amb menys problemes sanitaris, heu d'anar-hi.

El paisatge teatral o musical s'ho valdrà, però l'entorn encara més, i fa de pastís al qual potser li faltava aquesta cirereta: emoció, teixit social i el territori. Podreu anar a l'Ecomuseu i us faran una visita guiada molt necessària per saber com es vivia en aquelles contrades en temps no gaire llunyans.

No podem deixar-nos de dir que enguany, el festival estava previst que del 16 al 19 de juliol omplís les Valls d'Àneu de teatre de carrer, d'espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars. Vista l'evolució d'aquest virus amb corona que ens és ja pandèmia, van haver de suspendre a correcuita, i com a premi a la seva tossuda persistència, han programat l'ESBAIOLA'T TARDOR, una programació molt acurada per al període que va de setembre a desembre.

Ells mateixos diuen que "sense poder celebrar l'Esbaiola't 2020, la comarca perd l'única programació que tenia d'arts escèniques professionals fora de les festes majors de les diferents poblacions. Per això, veiem la necessitat de crear aquesta programació, per evitar la desconnexió cultural".

Un dels objectius també és fer xarxa i cohesió social amb el territori i augmentar vincles.

I els nostres Sound de Secà van pujar a portar-hi un dels seus espectacles, EMORIÓ, amb el seu color, simpatia, força i creativitat. Però a més van fer un taller de moviment al grup local de batucada, que, vist el bis que ens van oferir i les ganes, donaran els seus fruits.

Algun d'ells ens comentaven que en plena actuació els marxaven els ulls i el pensament cap a les no massa llunyanes muntanyes, amb les primeres neus. Tot i el vent, va quedar clar que la cultura aporta, i no em cansaré de dir-ho, i molt més del que sembla, car demana participació, escolta, atenció, tendresa i sensibilitat, i et dóna TOT el que necessitem.

Esterri, per poc que podrem, repetirem.