Temps de pandèmia en segona onada. 

Què fer? Quedar-vos a casa moixos i preocupats? Escoltar música i llegir? Comprar més xocolata, vi o cava? Fer més l'amor? Bé, la primera cosa, no cal, ja ho estareu igualment, per tant millor omplir la nostra vida amb tota la resta i el que us imagineu que sigui creatiu, més positiu i enriquidor mentalment.

I què millor –ja que #LaCulturaÉsSegura– que el teatre? Doncs poques coses.

Ara el recordo, el protagonista de l'article, si em permeten l'anècdota personal, a no sé quin lloc, amenitzant un foc de camp d'una excursió, suposo pels volts de la seva Olesa de Montserrat natal, i la meva de tants records familiars. I ara encara, en escena és ben bé el mateix, amb la força que dóna l'experiència teatral –fins i tot com a creador de la companyia Comediants– i l'ofici, això a voltes tan maltractat i menystingut.

En Quimet, en una peça de teatre total, Absenta, disfressat de Valentí Piula i Poc, rapsode –però dels bons, sense cantarella–, acompanyat de la senyoreta Eulàlia Pi i Bord –especialista en efectes especials i música de Brams–, amb majúscula i amb minúscula, la gran actriu Núria Solina, companya i mare dels seus fills.

Una peça, tot un espectacle vibrant, enèrgic, per somriure i recordar temps passats, que, amb el nom d'aquesta beguda que va portar molts artistes i gent comuna a la perdició, ens porta, interpretats amb la descomunal destresa que és marca de la casa, una bona pila de personatges sortits de l'armari, el vodevil i els nostres cafè teatre d'abans, amb el famós Els Quatre Gats com a senyera distintiva. Disbauxa, festa, poesia satírica i un nivell altíssim.
I ho fa en Quimet Pla, recuperant uns textos que, per a la majoria, seran desconeguts si ell no els rescatés, però que provoquen el somriure quan no la franca riallada en el públic.
Textos, alguns com l'anònim Il Castel·lo maledetto, llegenda en italià macarrònic firmada per N.N., autor que va preferir mantenir l'anonimat, que fan petar de riure, 

"Al jardino il suo amanti
dedicaba un tristo canti
a la bel·la que il adora
e ab la guitarra chafatta
entonaba la Traviatta
ab voche di regadora..."

dit amb velocitat vertiginosa; igual o més encara en la seva versió d'Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico, d'en Sabater i Aribau.; hi podreu trobar també un avi, com en un fragment d'un poema d'en C. Gumà, o una tendra criatura en un altre, pujat dalt d'una cadira com es feia abans per Nadal. 

I amb lligams –potser– amb l'actualitat, a Xanxes, el Municipal ens fa cinc cèntims de l'estatus social d'un municipal vuitcentista d'en Casimir Ribó i Mallà. I què dir d'un poema tan conegut com La vaca cega, de Joan Maragall, però amb un recitador molt especial. 

Aquests textos, que potser caldria que fossin als instituts, reflecteixen una estètica, força mala bava i sentit de tot allò més vital que els fa tremendament actuals. I necessaris.

Humor, lectors de la Nova Tàrrega, humor i arts, que és el que ens manca més ara sobretot, i sempre.

Seguiu en Quimet Pla, sí, l'actor que l'any 2007 rep el premi Serra d'Or per la seva trajectòria artística, però també el cosí que em va injectar el bitxet del teatre.