Poques coses sabíem del qui fou l'alcalde de Tàrrega durant els convulsos anys de la guerra entre el 1936 i el 1938. La història d'en Josep Devant i Miralles s'acabava l'abril del 1938, quan va deixar l'alcaldia i se n'anà de Tàrrega, enmig del caos dels bombardejos feixistes i de l'ofensiva franquista de l'Aragó. La projecció pública i política de Josep Devant a Tàrrega es va iniciar a l'accedir, el maig de 1936, a l'alcaldia de la ciutat.

En Josep Devant i Miralles va néixer a Rajadell el desembre del 1900. Casat amb Remei Cardona i Pifarré nascuda l'any 1899 a Sant Pere Sallavinera. L'any 1928 ja té fixada la seva residència a Tàrrega, on neix el seu primer fill Àngel. Amb la família i mare de na Remei, na Teresa Pifarré de Bellpuig. El Josep té una botiga i un magatzem de gèneres de punt d'elaboració pròpia. Viuen al segon pis del carrer d'Alonso Martínez número 1, a la casa coneguda com de cal Tordera, en aquells moments propietat de la senyora Dolors Creus.

La seva primera activitat política a Tàrrega fou quan la campanya del Referèndum de l'Estatut del 2 d'agost de 1931 durant el parlament que féu en nom d'Unió Republicana, en un acte públic unitari, organitzat per Palestra.

A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en Josep Devant va segon a la llista d'esquerres del Front Obrer Republicà que encapçala en Màrius Amigó i que és derrotada per la llista de dretes del Front Autonomista Republicà encapçalada per en Baldomer Trepat. Després de les eleccions, en Màrius Amigó renuncia a la seva acta de regidor municipal. En Josep Devant passa a ser el cap visible de l'oposició d'esquerres a Tàrrega.

És així com, quan els fets d'octubre del 1934, les esquerres catalanes desafien el govern de l'Estat, en Josep Devant encapçala el moviment a Tàrrega i esdevé el principal líder i alhora la primera víctima de la repressió. Ell, els altres regidors d'esquerra i altres ciutadans, foren detinguts i empresonats a la presó de Lleida. En Josep Devant s'hi està fins al gener del 1935.

Al maig del 1936, l'alcalde i els regidors de dretes de l'Ajuntament de Tàrrega són destituïts per la Generalitat de Catalunya: Els seus llocs són substituïts pels regidors d'esquerres. En Josep Devant és elegit alcalde de Tàrrega pel nou consistori majoritàriament d'esquerres.

En pocs mesos esclata la guerra i, entre el juny i el juliol del 1936, la polèmica per la remunicipalització de l'edifici dels Escolapis, centra el debat i una evident radicalització de la política municipal.

A partir del 18 de juliol de 1936, la seva preocupació se centra a mantenir l'ordre públic a la ciutat durant el buit de poder dels primers dies de la rebel·lió feixista i de consegüent revolució antifeixista. Fracassa a evitar l'assassinat d'alguns dels seus companys de dretes al consistori, i la massacre de religiosos de les comunitats targarines, qui havia promès protegir.

Malgrat la impotència davant la violència dels incontrolats, hi ha un aspecte positiu a destacar en el llegat polític que en Josep Devant va saber donar a Tàrrega durant la guerra. Sense disposar de recursos, però dotat d'una intuïció política encertada, endega una política d'inversions i d'obra pública, amb endeutament i finançament municipal, que van donar a Tàrrega unes infraestructures necessàries i bàsiques per al seu futur desenvolupament.

En parlem al proper article.