Quan l'any 1905 neix la Pepita, la segona dels fills dels mestres Remei Estruch i Lluís Plassa, el rebombori a la Tàrrega de l'època és notable, ja que l'inscriu al registre civilment i no la bateja. Anys després, quan neix Maria Plassa Estruch, no sabem si es dóna la mateixa situació. Però aquest és un bon preàmbul de l'agitada i intensa vida d'una targarina que el temps ha oblidat.

Seguint la tradició familiar, la vocació de na Maria s'orienta envers l'ensenyament. El 1928 estudia a l'Escola Normal de Magisteri Primari de Barcelona. La Crònica targarina del juny de 1932 informa que ha obtingut excel·lents qualificacions als exàmens de Magisteri a la Normal de Mestres de Lleida, i a l'octubre de 1933 La Vanguardia de Barcelona informa que na Maria Plassa s'ha presentat als exàmens d'ingrés a la Facultat de Lletres, secció catalanes, de la Universitat de Barcelona.

A partir d'aquí les seves notícies són difuses. L'any 1936 té una filla, a qui li posa el seu mateix nom i cognoms, i que abandona en un convent del país basc. Després de la guerra s'exilia a França, a Sant-Étienne, on la visita el seu germà. L'any 1948 torna de l'exili cap a Barcelona, on s'estigué uns mesos a la presó. La seva germana Pepita es fa càrrec l'any 1941 de la filla de la Maria. La treu del convent, li fa de mare, i conviu amb ella durant set anys. Quan torna la Maria de França es fa càrrec de la filla, però les relacions entre elles seran sempre molt problemàtiques a causa de l'abandonament de feia 12 anys.
Quan torna a Barcelona es casa amb en Genís Sagrera, impressor, que havia estat un destacat dirigent del POUM d'abans de la guerra. No sabem si el coneix a l'exili o bé abans o durant la guerra. En Genís coixejava ostensiblement, probablement víctima d'una ferida bèl·lica.

La Maria mestra s'espavila i aconsegueix (sola o amb l'ajut d'algú), muntar una acadèmia privada, al passeig de l'Exposició, que ràpidament obté un prestigi notable a la Barcelona dels anys 1950. Els fills d'en Paquito Plassa expliquen que, cada vegada que la tia Maria els visitava, les discussions eren molt animades i emotives, però a l'expressar-se en català no entenien de què parlaven. Sovint na Maria plorava per la seva filla. Era una dona molt vital, culta, presumida i autoritària. Catalanista i orgullosa del país i de la llengua. Parlava francès perfectament. Li agradava l'òpera, tocava el piano i pintava. Sabem que cada any estiuejava a Tàrrega, ja que no suportava la xafogor de Barcelona. A Tàrrega hi tenia la seva cunyada na Maria Castellà amb la família Castellà – Puigfel, i el nínxol dels seus pares al cementiri.

Durant els darrers anys de la seva vida, na Maria Plassa es tornà en una fidel seguidora dels Testimonis de Jehovà, de qui comentava que li donaren afecte i compressió. Va morir uns anys després del seu marit en Genís Sagrera, l'any 1984.

La seva filla Maria va morir el 4 de novembre de l'any 2019 a Tordera. Caldrà reconstruir els misteris i els fragments buits de la vida de les dues Maria Plassa. Na Maria Plassa Estruch filla, va tenir quatre descendents n'Eva, na Remei, en Pepe (que morí jove) i en Sebi (Sebastià). No hem pogut trobar la pista de cap d'ells.

I amb aquest catorzè capítol donem per acabada la sèrie sobre la família Plassa – Estruch. Reiterem l'agraïment a la família Plassa i esperem poder tornar a parlar-ne ben aviat des d'aquestes ratlles.