La crisi humana, sanitària, social i econòmica que ha provocat la Covid-19 no té precedents. Tan sols el confinament ens ha permès guanyar temps per investigar fàrmacs i vacunes, estructurar els protocols sanitaris, els tests de detecció i la localització i tractament dels rebrots que es puguin produir.

Sanitàriament, a Espanya, a 2 de juliol del 2020, hi ha 249.659 casos detectats i 28.364 persones mortes i no tindrem la pandèmia controlada fins que s'aconsegueixi tenir una immunitat col·lectiva o es disposi dels fàrmacs i les vacunes adients.

La sociabilitat que ens era habitual ha quedat alterada: reunions, hàbits laborals, mascaretes i condicions higièniques ens hauran d'acompanyar per evitar els contagis.

L'economia  ha estat aturada 99 dies. Els efectes estimats per al 2020 són:

• 4 milions de persones afectades pels ERTO que patiran una disminució dels seus ingressos.
• 1,4 milions d'autònoms aturats i amb risc de supervivència econòmica.
• L'atur, que dels 3,2 milions a finals del 2019, pot arribar a 4,8 milions el  2020.
• El PIB,  que de l'1,68% de creixement previst, passarà a disminuir el 15,1%.
• El dèficit pressupostari passarà del -2,18% previst al -11,2%.
• El deute públic passarà del 95,5% del 2019 al -114,5 -119,3% del PIB.

Tot això condueix a un empobriment global, en el qual les primeres persones afectades són aquelles que en el moment de decretar l'emergència sanitària ja es trobaven en una situació precària o d'exclusió social.

Els símptomes que detectem ens fan preveure que succeirà el mateix que a l'anterior crisi, on els més dèbils varen ser els primers a patir els efectes i els darrers a sortir-ne, la classe mitjana es va reduir, els salaris no es van recuperar  i l'escletxa entre rics i pobres es va eixamplar.

A Càritas, que atenem  aquestes persones, ho hem continuat fent tant en el període de confinament com ara, amb actuacions presencials i ho fem seguint les mesures higièniques i sanitàries que les circumstàncies exigeixen. Ens hem adaptat a la situació i hem pogut continuar atenent totes les necessitats!

Hem recuperat l'operativa en les actuacions però detectem la inseguretat, els canvis d'hàbits, l'increment de la pobresa i la seva cronificació, així com la tendència a l'augment de l'exclusió social.

Entre les mesures econòmiques promulgades pel Govern, cal fer alguna consideració:

• Els ERTO són un mal menor.
• L'Ingrés mínim vital (IMV) és un pas important per lluitar contra la pobresa severa de les persones que estan en una situació de més vulnerabilitat. És insuficient, encara queden aspectes que no estan resolts: l'exclusió de les persones en situació administrativa irregular, la restricció d'accés als més joves, la limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili, l'exclusió de persones malaltes en situacions especials i l'exclusió d'altres que resideixen de forma permanent en projectes que compten amb finançament públic. Per completar l'anàlisi caldrà estar atents al desenvolupament del reglament.
• La Renda Garantida de ciutadania caldria que la Generalitat la mantingués  com a complement de l'IMV afegint-hi un complement per a l'habitatge i facilitant l'accés a l'empadronament i resolució de casos complexos.
• Les mesures de xoc anunciades pel Govern, com l'ajornament dels procediments de desnonament, del pagament de les hipoteques, préstecs  i tributs a les administracions públiques de les persones més vulnerables, així com la garantia de subministraments de béns bàsics com l'electricitat, l'aigua i el gas, haurien de tenir continuïtat.

La pandèmia ha posat en evidència la fragilitat, vulnerabilitat i interdependència que tenim, precisament en el moment que la humanitat constatava l'allargament de l'esperança de vida i la millora de la seva qualitat.

És un moment en el qual la realitat ens exigeix una adaptació a les noves necessitats, ja que un nombre creixent de persones afectades per la pobresa estan en risc de caure en una exclusió social.
És convenient que tota la societat ens sensibilitzem de les necessitats que ens envolten. Amb cada una de les que ajudem a resoldre s'aconsegueix que hi hagi menys persones angoixades i que la nostra societat sigui més feliç. Tot el que fem en aquest sentit té un retorn, encara que pot ser intangible.
En aquesta circumstància, Càritas voldria aportar solucions. Per això, a aquells que ho necessiten, els diem que volem ajudar-los i els que no tenen problemes, els demanem les seves aportacions per formar part de la solució. Necessitem més voluntaris, més socis i més donacions que ens permetin satisfer aquestes necessitats detectades.

Amb l'organització de Càritas Parroquial de Tàrrega s'aconsegueix que junts, voluntaris, professionals i mitjans coordinats per la Junta, facin que cada euro invertit tingui una materialització amb serveis donats que es multiplica en 2-3 vegades.

Convidem a tots els targarins a formar part d'aquest projecte que conduirà a una ciutat més justa, solidària, inclusiva i feliç. La societat us necessita.