Temem el que desconeixem i en especial quan afecta el mes preuat, la salut i la vida. Del Covid-19 sabem que és un virus. El bombardeig de notícies ens assabenta de les seves conseqüències: nombre d'infectats, víctimes mortals per país, països on arriba... Dades que posen de manifest la impotència per aturar-lo, el desconeixement, la contagiositat i la letalitat.

Sorgit a la Xina, en tres mesos s'ha estès arreu del món. Ja són 168 els països afectats, en què ha provocat la incredulitat, la por, l'alarma, la histèria i el desconcert generalitzat, ha alterat el funcionament ordinari de la vida i ha desballestat l'ordre econòmic mundial. Les fronteres no ens han impermeabilitzat del perill i les solucions centrades en els països resulten ineficients. Les solucions individualistes que s'han adoptat, ni tenen l'agilitat ni optimitzen els recursos disponibles, les conseqüències econòmiques estan també enfocades de forma individualitzada, i conseqüentment condueixen a un desgavell general. El Covid-19 és una catàstrofe humanitària que desborda totes les expectatives, altera els sistemes sanitaris, trenca l'economia i aconsegueix dividir. Ni en aquesta situació som capaços de posar-nos d'acord per unir els esforços. Fem un plantejament il·lògic i poc eficient. No seria més raonable que a nivell mundial s'adoptés una línia d'acció unificada? Per què no ho fem? La resposta sembla evident: els personalismes, els falsos lideratges, els interessos, l'afany del tot s'hi val i la incapacitat dels governants d'entendre que els reptes globals s'han de resoldre globalment.

El Covid-19 està en ple desenvolupament arreu. Els procediments a aplicar, anàlisis clíniques massives, confinament dels sospitosos i tractaments a les UCI, desborden totes les previsions dels sistemes sanitaris. Tenim també els casals de la gent gran i els geriàtrics, el sector de la població amb més risc, on el pla de contingència específic ha arribat amb excessiu retard. Com ho expliquem? I per damunt de tot com ho resolem?

El confinament personal generalitzat com a mesura preventiva ens provoca tot tipus d'incerteses i incomoditats: és una pèrdua de llibertat a què cal adaptar-se. Hem de fer-ho tots, amb rigor i generositat pensant que és pel bé comú.

En l'àmbit sanitari, tots hem d'estar esperançats que el problema quedarà controlat però tindrà efectes socials i econòmics amb conseqüències molt importants i de moment no quantificables.

En l'aspecte laboral, els que poden treballar, han d'alterar els seus hàbits per fer-ho des de casa o en condicions diferents que requereixen una adaptació. Els que no poden fer-ho, senten l'angoixa de no saber quines seran les mesures extraordinàries que el govern decreti per garantir els seus salaris.
En l'aspecte econòmic, tant el tancament d'empreses com les aplicacions d'ERTOs faran que els treballadors quedin a l'atur.

En l'economia mundial, es produirà una disminució de la riquesa, un augment de l'atur i una situació en què tots estarem més malament. En general, els més damnificats seran els que ja es trobaven en pitjors condicions.

Superarem l'adversitat com ho vàrem fer en anteriors ocasions i arribarem a un situació que globalment serà millor que l'anterior, però les situacions personals quedaran profundament alterades.

De totes aquestes reflexions en podem fer les següents consideracions:

El coronavirus és una singularitat però ens adonem que cada cop les singularitats són més freqüents, més globals i amb efectes més devastadors.

Les vies de solució, ens les hem de plantejar entre tots, els poders de l'Estat, les organitzacions i els ciutadans.Estem al principi del problema, cal decidir, actuar i assumir el risc dels errors possibles. No actuar és molt pitjor que haver de corregir. Cal que reflexionem sobre la globalització amb totes les implicacions que comporta.

En aquest context, entre totes les persones afectades, les més necessitades i dèbils són les persones que assisteix Càritas en general i en concret les que atén Càritas Parroquial de Tàrrega. El confinament ha fet que Càritas hagués de reorganitzar tots els seus serveis per poder continuar la seva tasca social.

S'han aplicat les següents mesures:

Des del 13 de març hem aplicat les directrius i recomanacions de les autoritats polítiques i sanitàries per reduir tota l'activitat que no sigui estrictament necessària. La caritat no pot tancar i Càritas ha de mantenir tants serveis com sigui possible. Hem ajornat les activitats presencials i garantim l'atenció per mitjans telemàtics.

Volem atendre les mateixes necessitats que teníem abans d'aparèixer el problema i ho intentem fer amb flexibilitat, imaginació i dedicació. Les circumstàncies particulars nouvingudes es reben telefònicament i s'analitzen per trobar solucions. Les reunions de Junta han quedat ajornades i totes les decisions es prenen per mitjans que preserven el confinament. L'alberg ha quedat tancat. Als voluntaris, els hem demanat que es quedin a casa i que es cuidin, ja que aquesta és la millor forma de poder continuar fent de voluntaris.

Tot plegat farà que la realitat que tinguem un cop passada la crisi sigui diferent de la que coneixíem i nosaltres ens demanem: aquest cop, haurem après la lliçó i serem capaços de transformar els problemes en oportunitats? Tot depèn de nosaltres.