Torre, coma i partida. Consta en dos documents del començament del segle XVI, les Cartes de Stas Creus y Estimes ("la·tore de·muflaco", f. 16v; "coma de·la tore de muflaho", f. 102v, i "Tore·de·monflaho", f. 191) i el Llibre d'estimes ("Torre de monflaho", f. 75v), amb una grafia poc clara en tots quatre casos. Del llatí mons, montis ('muntanya') i del llatí tardà falco, falconis, derivat de falx, falcis ('falç, corbella'). L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya no recull aquest topònim actualment, però Segarra i Malla l'esmentava entre les partides històriques del terme, cosa que n'ha permès la identificació.