Vivim tancats a les cases amb l'ai al cor. No estem tranquils i, malgrat els esforços i la dedicació del personal sanitari dignes dels més significats elogis, vivim amb la inquietud que ens donen les notícies esforçades vers l'optimisme, quan en realitat vivim amb l'angoixa de tantes defuncions que ens deixen sense poder tenir al costat el caliu dels més estimats familiars.

Carrers i places deserts com no havíem vist mai. I, sort d'aquestes mesures; al contrari cauríem com en el temps de la pesta negra (1348), quan va morir un terç de la població europea.

De pestes n'hi ha hagut sempre; algunes, localitzades per sectors. A Verdú ha perdurat el mal record del tràgic episodi de la pesta de còlera morbo que sofrí la vila el setembre de 1854.

Aquell estiu una atmosfera de terror envaïa la vila. Per això el dia 20 d'agost es reuniren amb caràcter extraordinari a la Casa Consistorial els senyors de la Junta de Sanitat junt amb els senyors de l'Ajuntament presidits pel batlle, Magí Rosich, per posar remei a l'epidèmia que els queia a sobre, els quals acordaren el que copio textualment:

1. "Poner vigilancia a los portales de la villa, sin permitir la entrada en ella a los que vengan de poblaciona infectada de la enfermedad reinante. Se elige la Torre del Segarra2 a 3 km. de la villa, en una curva de la carretera de Tárrega a Sant Martín, como local de depósito de los que intentan penetrar dentro de la villa, siendo naturales de esta o forasteros, hasta y tanto que se resuelva de otra manera por esta junta y permaneceran cuatro días enteros y después de aquí cuatro días más a la casa llamada de san Miguel en cuyo punto passará el facultativo para librarles la entrada en la población.
2. Ningún vecino podrá hospedar a persona que venga de población infectada de dicha enfermedad, bajo pena de tener que pasar todos los de la casa a obsrvación.
3. No se permitirá la venta ni entrada en la población de tomates, pimientos ni otras verduras que vengan de población infectada.
4. Todo vecino a las seis horas de la mañana y tarde tendrá escombrada y regada la calle, y a las ocho de la mañana el interior de la casa, en donde pasará una Comisión para su inspección.
5. Se previene a todo vecino tenga las ventanas de la casa abiertas para su ventilación antes de salir el sol y en la tarde al anochecer."

Malgrat les precaucions per tal d'evitar l'entrada del còlera a la població, el flagell entrà a la vila, arrabassant vides i omplint de pànic tots els veïns. Els primers senyals de l'epidèmia es donaren amb l'enterrament de sis albats entre els dies 10 al 14 d'agost, i els últims també foren quatre albats entre els dies 14 i 17 d'octubre.

Segons dades extretes del llibre d'òbits parroquial d'aquells dies, entre albats i adults hi hagué 106 defuncions, El dia 21 de setembre hi hagué set defuncions i el dia 23 foren vuit, o sigui qinze enterraments en tres dies.

Podeu llegir el reportatge sencer aquí