Elisenda de Sant Climent i el secret de la relíquia del Sant Drap

per Mireia Ribó

Firmes NT, Gent NT

Elisenda de Sant Climent
Elisenda de Sant Climent

Si Dan Brown hagués conegut la història d'Elisenda de Sant Climent, de ben segur que ens hauria delectat amb una bona novel·la en la qual el Sant Grial serien els bolquers del nen Jesús. I és que conta la llegenda que Elisenda, lleidatana d'origen, va portar fins a les terres de Lleida la tela amb la qual Maria havia embolcallat el cos del nen quan va néixer. La llegenda també diu que els esmentats bolquers van passar cinc-cents anys a la Seu Vella de Lleida.

Filla del lleidatà Guillem Ramon de Sant Climent, Elisenda va néixer a Lleida el 1220. Essent una adolescent, va deixar la seva Lleida natal per ser casada amb un repoblador i propietari d'una alqueria de Pollença. Allà el matrimoni va veure néixer la seva única filla, Guillemona, fins que el 1238, en el context de la conquesta de València, els vaixells moriscos van atacar la ciutat i es van endur la família com a captius. A Elisenda i la seva filla les van dur al Palau de l'emir de Tunis, on la nena va ser educada segons les tradicions musulmanes, el marit d'Elisenda va morir poc després del captiveri separat de dona i filla. Guillemona va anar creixent i es va convertir en una jove de gran bellesa, fet que va provocar que el fill de l'emir s'enamorés d'ella i la convertís en la seva esposa i reina de Tunis. Des d'aquell moment esdevindria la reina Rocaia, i Elisenda, com a mare de la reina, gaudiria de certs privilegis al palau musulmà. 

Gràcies a aquests privilegis va poder estar en contacte amb els mercaders catalans i la comunitat cristiana de Tunis. Un dia, quan Elisenda tenia 37 anys, va coincidir amb Arnau de Solsona, un veí de la infància d'Elisenda amb qui jugava al carrer Major de Lleida quan eren petits. Arnau era un dels grans mercaders de Lleida i sovint anava a Tunis per fer intercanvis comercials. Aquella trobada va ser bona per als dos, ja que va sorgir una unió que va acabar en casori. Va ser llavors quan Elisenda va decidir tornar a Lleida amb el seu nou marit. El dia del comiat, entristida per la marxa de la seva mare, Guillemona la va omplir de regals entre els quals es trobava el gran secret: un tros de la tela amb què Maria va embolcallar Jesús. Guillemona considerava que aquella relíquia havia de passar a terres cristianes i per això li va donar en el més absolut secret a la seva mare. 

Pocs dies després de la marxa, l'emir va trobar a faltar el drap sagrat i va demanar al rei Jaume I que obligués el matrimoni a tornar-li. Però el rei no el va poder complaure perquè Arnau de Solsona, ignorant el robatori, negava l'acusació contra la seva esposa, fins i tot va ser empresonat durant un temps per complaure l'emir. Elisenda va guardar el secret fins que va emmalaltir greument, moment en què li va confessar tot al seu marit. Es creu que Elisenda va morir entre 1275 i 1278. Arnau de Solsona va guardar el secret de la seva dona fins pocs dies abans de morir el 1297. En aquell moment va donar el drap al bisbe de Lleida i, davant un notari, va explicar tot el que havia passat. Les anotacions que va fer el notari es poden consultar a Lleida però la relíquia es va perdre el 1937. Ara només en queden uns filets en un medalló que encara es troben a la Seu Vella.

No sabem segur si realment aquell drap que durant tants segles va omplir la Seu Vella va tocar realment la pell de Jesús, el que està clar és que la història d'Elisenda de Sant Climent és una història per conèixer i ser recordada perquè totes les històries de les nostres dones tenen el mateix valor: tot i haver viscut en un temps que estaven completament silenciades i dominades van tenir el coratge de mantenir-se fidels a les seves creences i conviccions fins a l'últim moment.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article