De Trènding Tòpic a les dones catalanes

Mil cops rebel

per Mireia Ribó

Firmes NT

Retrat d'Aurembiaix d'Urgell
Retrat d'Aurembiaix d'Urgell

Després d’un temps sense escriure, tornem amb moltes ganes i renovant la secció. El Trènding Tòpic i les tendències targarines ja no donaven més de sí i és per això que he decidit canviar totalment de temàtica per donar a la secció un caire més informatiu, històric, reivindicatiu i feminista. Així doncs, la secció passa a titular-se Mil cops rebel, en la qual cada mes donarem a conèixer una dona catalana del passat o del present que hagi tingut rellevància en la nostra història i cultura. 

Aquest canvi no és en va, en tant que, tot i que ens trobem en un moment de canvis en què els paradigmes sobre la figura i el rol femení estan canviant totalment, encara cal fer més. És important reflectir el pes que les dones han exercit des de sempre a la nostra societat, donant-los el reconeixement que es mereixen i situant-les en la nostra història com a elements claus i necessaris. 

I per fer-ho, encetarem aquesta secció parlant d’Aurembiaix d’Urgell, una de les primeres comtesses que es coneixen a les nostres terres, nascuda en algun indret de l’Urgell el 1196. Aurembiaix va ser una dona tenaç en un món d’homes. Tot i haver heretat del seu pare el títol de comtessa, aquest li va ser arrabassat per Guerau de Cabrera amb el pretext que una dona no podia gestionar el comtat. 

La comtessa sense títol, que fins aquell moment havia viscut amb la seva mare a la cort de Castella, volia tornar a la terra que la va veure néixer i recuperar el seu comptat. És per això que va decidir viatjar a la cort de Jaume I a Lleida per demanar al rei que li restituís el comptat. Ella era una dona instruïda, que sabia perfectament com defensar els seus interessos, per això no va dubtar a ésser ella mateixa l’encarregada de reclamar-li el títol al rei. La gestió amb Jaume I —amb qui havia estat promesa quan era una nena— va anar més que bé: el rei va lluitar fins a aconseguir restituir-li els títols i possessions. 

Però d’aquella trobada en va sorgir alguna cosa més que un pacte entre nobles per defensar el patrimoni: també en va néixer una relació sentimental entre Jaume, que llavors tenia vint anys i s’havia divorciat de la seva primera dona, i Aurembiaix, que en tenia trenta-dos i que també acabava d’anul·lar el seu matrimoni. Tant era l’amor que es professaven que van arribar a signar un pacte de concubinatge: un document en què es posaven d’acord tant pel que feia a aspectes materials com de parella. Aurembiaix es comprometia a llegar el comtat d’Urgell a Jaume o els seus descendents quan ella morís. I exigia a Jaume I que no l’abandonés tret que prengués nova esposa. 

Al final, però, les coses no devien anar gaire bé, perquè un any després Jaume va establir el matrimoni d’Aurembiaix amb Pere de Portugal, fill del rei Sanç I i Dolça de Barcelona. El matrimoni va viure durant poc més de dos anys, fins que Aurembiaix va morir a Balaguer el 1231. No va deixar fills, però sí una sorpresa final: en contra del que havia acordat amb el rei, va deixar el comtat d’Urgell al seu marit. 

En Aurembiaix trobem una de les primeres dones catalanes i urgellenques amb títol nobiliari propi. Una dona que va haver de jugar molt bé les seves cartes per aconseguir i mantenir allò que li pertanyia legítimament. El fet de ser dona a la seva època (encara que fos noble) era un gran obstacle, que ella va saber sortejar i superar, demostrant així que al segle XIII ja hi havia dones que no es conformaven i lluitaven pels seus drets.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article