Palmira Puig-Giró: descoberta d'una fotògrafa targarina

Mil cops rebel

per Mireia Ribó

Firmes NT, Gent NT

Palmira Puig-Giró: descoberta d'una fotògrafa targarina
Palmira Puig-Giró: descoberta d'una fotògrafa targarina

No és fàcil descobrir en la fotografia grans obres d'art; tampoc ho és que aquesta descoberta es faci mig segle després de la captura de les imatges; i encara menys que darrere d'aquestes imatges s'hi trobi una targarina amb nom i cognom: Palmira Puig-Giró (Tàrrega 1912 - Barcelona 1978). Fotògrafa de casa nostra que va assolir cert èxit al Brasil fa més de cinquanta anys i que ara comença a ser coneguda i valorada al continent europeu.

Palmira va néixer a Tàrrega a principis del segle XX en una família republicana de vuit germans amb una forta tradició cultural i intel·lectual. Ben aviat es va traslladar a Barcelona, on va estudiar peritatge mercantil i durant la guerra civil va col·laborar amb la Generalitat de Catalunya. Precisament amb l'esclat de la guerra, Puig es casa per poders amb Marcel Giró, que havia hagut d'exiliar-se a l'Amèrica del Sud per les seves conviccions republicanes. Així doncs, un cop casada, ella també marxa de Catalunya, primer a França i, finalment a Colòmbia, on es troba amb Giró. Poc després, el matrimoni Puig-Giró va traslladar-se a Sao Paulo, on viurien durant 30 anys treballant com a fotògrafs.

A la dècada dels cinquanta a Brasil existia l'anomenat Foto Cine Clube Bandeirante, un cercle de fotògrafs intel·lectuals que representava el moviment fotogràfic més avantguardista, proposant una ruptura estètica que prioritzava les arts visuals per damunt de qualsevol idea vinculada a la imatge "pictoricista". Aquell grup de fotògrafs perseguien ser diferents, prendre consciència del moment actual i donar al fet de disparar la càmera el protagonisme que mereixia. Tot i que el Bandeirante era un club modern per l'època, la presència de dones fotògrafes era mínima, per això encara és més rellevant la figura de Palmira Puig, perquè va ser la primera dona acceptada al club i, per tant, una de les primeres fotògrafes d'aquell innovador moviment artístic.

Alhora, Marcel Giró signava les millors fotografies publicitàries modernes de Brasil. Palmira l'inspirava en molts dels seus retrats més destacats –de vegades exercint de musa– que feien al petit estudi fotogràfic que havien obert a Sao Paulo. La parella compartia ideals, objectius, càmera i carret però no la mateixa transcendència. A Catalunya, es tenia constància de l'obra d'ell però no d'ella. No va ser fins al 2014, quan la família Giró (que conservava el llegat del matrimoni) va voler donar més transcendència a l'obra de Marcel Giró a Europa, que s'adonen de la presència de Palmira darrere l'objectiu. En les tasques de catalogació i documentació de l'estudi Giró, es constata que hi ha obres que són autoria de Marcel i altres de Palmira. I això s'evidencia perquè en moltes de les fotografies qui apareix és el propi Giró, per tant no podia ser ell qui també disparés la càmera i sobretot perquè al revers de les imatges en paper hi apareixia la signatura de Palmira.

A banda dels fets obvis que donen l'autoria de moltes de les fotografies a Palmira, també cal esmentar les diferències d'estil (concebent-los sempre dins el mateix moviment artístic) del matrimoni: les fotografies d'ella tenen una sensibilitat més accentuada que les del seu marit. Sempre en blanc i negre, aprofitant el contrast per ressaltar el clar i l'obscur o les composicions que creen les ombres. Quan incorpora personatges, procura dotar-los d'una major intimitat, captant perfectament les mirades i les expressions.

El fet més rellevant de tot això és que la fotografia catalana de la dècada dels anys cinquanta ens ha arribat des de l'òptica dels autors i no pas de les autores. Fins ara no teníem cap fotògrafa d'aquells anys. Així doncs, tenim una dona més a reivindicar i com ella, segur que són moltes les targarines que encara ens queden per descobrir. Només el temps i les ganes de preservar les seves memòries i les seves veus ens donaran la resposta.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article