Editorial

LAIA PEDRÓS

Arribar als 80 anys no és només una fita cronològica; és el testimoni viu d’una trajectòria de compromís, esforç i arrelament al territori. Com a directora de NOVA TÀRREGA, sento un orgull immens de formar part d’aquest projecte col·lectiu que, des de 1944, acompanya la vida de la ciutat i la comarca. Hem sabut mantenir-nos fidels als nostres orígens i, alhora, evolucionar per adaptar-nos als nous temps, sense perdre mai de vista la nostra missió fundacional: ser portaveu i mirall de la societat targarina. 

Des dels inicis, NOVA TÀRREGA va omplir un buit informatiu a la ciutat, convertint-se en referent i altaveu de la realitat local. L’essència del setmanari, basada en la comunitat, la participació, la proximitat i la veracitat, ha estat la clau per mantenir-nos com a setmanari de referència, amb més de 4.000 números publicats i una audiència fidel que setmana rere setmana confia en la nostra tasca informativa. Fer periodisme local no ha estat ni és mai fàcil, i menys encara fa vuit dècades, quan la tecnologia era un repte i la informació circulava a un altre ritme. El mèrit de NOVA TÀRREGA rau en la constància i la implicació de tota la societat targarina —col·laboradors, subscriptors, lectors i anunciants— que han fet possible aquest projecte col·lectiu.

La inauguració de l’escultura Al néixer, obra de Júlia Freixas, al parc de Sant Eloi, és molt més que un acte commemoratiu: és la materialització física d’una història compartida entre NOVA TÀRREGA i la ciutat. El monument, situat al passeig central del parc, simbolitza la força, el camí i la unió de totes les persones que han fet créixer el setmanari. La seva forma, que recorda un arc o un pont que neix de la terra i creix amb perspectiva, reflecteix la nostra voluntat de continuar avançant, adaptant-nos i mantenint-nos com a referent informatiu.

A la base de l’escultura hi ha gravades les paraules que defineixen el nostre projecte: comunitat, participació, proximitat, veracitat, setmanari, Tàrrega, informació i periodisme. Són conceptes que ens han guiat al llarg de vuit dècades i que continuen sent la brúixola del nostre dia a dia.

La celebració d’aquests 80 anys, que portem commemorant des de fa gairebé un any, no seria possible sense l’esforç de totes les persones que han confiat en NOVA TÀRREGA. Aquesta escultura és una mostra d’agraïment a la ciutat per permetre que el setmanari formi part de la seva vida. Aquesta fita, a més, serveix per reivindicar el valor del periodisme de proximitat, imprescindible per cohesionar la societat i donar veu a la realitat més propera.

NOVA TÀRREGA ha sabut reinventar-se, passant a editar-se en català el 1978, obrint-se al món digital el 2015 i impulsant accions commemoratives que impliquen tota la comunitat. Aquest esperit de renovació i servei públic garanteix que la nostra empremta serà present, no només al parc de Sant Eloi, sinó també al cor de Tàrrega, durant moltes dècades més.

Aprofito aquest espai per agrair a totes les persones que han contribuït que l’escultura fos una realitat. D’entrada, vull fer un agraïment especial a l’Associació d’Amics de l’Arbre, que ens ha permès formar part de la seva festa, així com a l’Ajuntament de Tàrrega pel suport constant i la implicació de la brigada municipal, i a la Diputació de Lleida. També vull destacar la feina de l’Escola d’Art Ondara a través del cicle d’Escultura Aplicada a l’Espectacle, especialment de l’autora de l’obra, Júlia Freixas, i del professor Erik Schmitz, que ha aportat creativitat i professionalitat en aquest procés. Finalment, cal agrair també el suport rebut de les següents empreses i negocis: Agbar, Borges, Comercial Sans, Deac, DSF Ferreters, Gyas Club, New School, Jaume Costa, Multiópticas i Foment Tàrrega.

Felicitats, ciutat de Tàrrega, per acollir i fer possible aquests 80 anys de periodisme compromès, arrelat i necessari. Aquesta escultura és un reconeixement a la vostra implicació, a la vostra història i a la vostra comunitat. Que continuem construint plegats una ciutat viva, participativa i amb una veu pròpia que ens representi i ens uneixi.