Claustre de mestres de l’escola Jacint Verdaguer i la junta de l’AFA

La situació actual del sistema educatiu català genera moltes inquietuds a les escoles, també a la nostra. El debat sobre les condicions d’ensenyament ha pres força arran de les darreres mobilitzacions docents i es mantindrà en aquesta línia fins que no s’arribi a un acord real.

La realitat de les escoles ha canviat moltíssim en els darrers anys, i hem viscut com el sistema ha evolucionat en una direcció molt allunyada del que experimentem els mestres a les aules.
Hi ha una manca de recursos humans que sobrecàrrega els docents i fa que l’atenció a l’alumnat sigui cada cop més limitada i menys personalitzada. “L’atenció individualitzada a l’aula amb 27 alumnes on més d’un 50% tenen adaptacions vàries és impossible.” També és necessari més suport especialitzat: “Necessitem més psicopedagogues, més mestres d’educació especial, més logopedes, més professionals per atendre aquesta diversitat.”

Aquestes mancances afecten directament la qualitat educativa i el benestar de l’alumnat i fa anys que es produeixen. Mentrestant, les inversions sovint es destinen a àmbits que no responen a les necessitats reals dels centres. “El que es viu a les aules no és inclusió, és la crua realitat de l’exclusió.” Per això, hem començat a sortir al carrer: Per a nosaltres, les vagues no són una decisió fàcil, però són una de les poques eines que tenim davant d’una situació insostenible.

El sistema s’ha anat deteriorant progressivament, i fa temps que els mestres i altres professionals de primera línia ho denunciem. El claustre posa l’accent en aquestes dificultats creixents per desenvolupar la nostra tasca amb qualitat i insistim que les vagues o les diferents mesures a les que ens hem adherit no son decisions preses a la lleugera, sinó una resposta necessària.

El missatge final va més enllà de l’educació: “És un problema de sistema i les conseqüències les pagarem tots.”

El suport imprescindible de les famílies

Les famílies de l’escola Jacint Verdaguer de Tàrrega també volem expressar públicament el nostre suport a aquestes reivindicacions. Compartim la preocupació dels mestres pel futur de l’educació dels nostres fills i filles i, en general, pel futur de l’educació pública.

Com a famílies, també assumim el compromís d’acompanyar el professorat, perquè les dificultats que afronten en el dia a dia tenen un impacte directe en els nostres infants. Considerem que les demandes no responen a interessos individuals, sinó a la voluntat de garantir una educació digna i de qualitat per a tothom. “Com a mare vull que la meva filla tingui la millor educació possible i això sense recursos no és possible.”

En aquest sentit, valorem positivament la transparència dels mestres i la seva determinació, i entenem que les mobilitzacions i mesures adoptades són fruit d’una situació límit. També compartim la necessitat que la societat s’informi de manera rigorosa, ja que sovint determinades dades i titulars poden desvirtuar la realitat de les aules. Per això, creiem imprescindible implicar-nos en la defensa d’un sistema educatiu públic i de qualitat.

Famílies i mestres compartim un objectiu comú: aconseguir les condicions necessàries perquè l’escola pública pugui oferir una educació equitativa, inclusiva i de qualitat.