El tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Mercosur es va signar oficialment el 17 de gener de 2026 a Asunción, al Paraguai, després de més de 25 anys de negociacions. Com a resultat, es va crear una de les zones de lliure comerç més grans del món que, pels interessos de Catalunya, afecta sectors tan sensibles com l’agricultura i la ramaderia. Si bé la política proteccionista, a través de la imposició de forts aranzels per part de Trump, no ha estat l’origen d’aquest tractat, certament ha ajudat a accelerar-lo.  

L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur (format principalment per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai) busca eliminar o reduir aranzels, facilitar el comerç de béns i serveis, com també fomentar la inversió entre les dues regions. En l’àmbit agrícola això implica una obertura més gran del mercat europeu a productes agroalimentaris sud-americans, molts dels quals són altament competitius pel que fa al preu a causa de tenir menors costos de producció, fet que pot alterar significativament les dinàmiques dels productors i del mercat català.

Productes com la carn de boví, el sucre, el blat de moro o certs cítrics procedents de països del Mercosur podrien entrar en el mercat europeu amb aranzels reduïts o eliminats. Això pot pressionar a la baixa els preus al mercat intern.

A Catalunya, sectors com la ramaderia bovina podrien veure’s especialment afectats, ja que aquests operen sota normatives europees més estrictes (en matèria sanitària, benestar animal o ús de fitosanitaris), tenint, per tant, costos més elevats que els seus competidors sud-americans. La qual cosa es pot traduir en una pèrdua de competitivitat.

No obstant això, també hi ha oportunitats. Catalunya compta amb productes d’alt valor afegit, com ara vins amb denominació d’origen, oli d’oliva de qualitat i amb marques reanomenades internacionalment o productes ecològics. Amb aquest tractat se’n podria facilitar l’accés a mercats sud-americans, ampliant les exportacions. Tot i això, aquest potencial depèn de la capacitat de les empreses catalanes per posicionar-se en aquests mercats, cosa gens fàcil, especialment per als productes agrícoles poc donats a les aventures internacionals.

L’agricultura a Catalunya no té només una funció econòmica, sinó també social i territorial. En moltes comarques rurals l’activitat agrària és clau per mantenir la població i evitar el despoblament. Ara bé, si el tractat provoca una caiguda de preus o una pèrdua de rendibilitat, podrien augmentar els abandonaments d’explotacions agràries, especialment les petites i mitjanes. Això afectaria el teixit rural, incrementant la despoblació i debilitant la cohesió territorial. A més, la pressió competitiva pot afavorir la concentració de la producció en grans explotacions més eficients, en detriment del model agrari tradicional català, que es basa en explotacions familiars, fet que podria arribar a transformar profundament l’estructura del sector.

Un altre aspecte rellevant és l’impacte ambiental. Els estàndards de producció a la Unió Europea són generalment més estrictes que als països del Mercosur. Això inclou regulacions sobre l’ús de pesticides, la traçabilitat dels productes i la protecció del medi ambient, que augmenten els costos i, per tant, els preus dels productes catalans.

Per altra banda, l’entrada de productes agrícoles més barats, però produïts sota normatives menys exigents, podria generar el que es coneix com a “dúmping ambiental”. Això no només perjudicaria els agricultors catalans, sinó que també plantejaria interrogants sobre la sostenibilitat global del sistema alimentari. A Catalunya, on hi ha un compromís creixent amb l’agricultura sostenible i ecològica, la competència de productes més barats podria dificultar la transició cap a models més sostenibles si no s’acompanyen de polítiques de suport.

Per fer front a aquests desafiaments, serà fonamental l’actuació de les institucions, tant a escala europea com autonòmica. La Generalitat de Catalunya hauria d’implementar polítiques de suport al sector agrari, com les subvencions o els incentius a la modernització o promoció de productes locals.

I per part dels productors, juntament amb la col·laboració de les administracions, serà clau fomentar la diferenciació dels productes catalans mitjançant segells de qualitat, denominacions d’origen i certificacions ecològiques. També serà essencial continuar treballant per la innovació i la digitalització, que aportaran més eficiència comercial i reducció de costos de producció, cosa que permetria ajudar a competir no només pel preu, sinó també pel valor afegit.

En definitiva, l’acord entre la Unió Europea i el Mercosur presenta un escenari complex per a l’agricultura catalana. D’una banda, obre noves oportunitats d’exportació i d’accés a nous mercats; però a la vegada introdueix una competència asimètrica que pot afectar negativament l’agricultura i la ramaderia catalanes, i aquest impacte  depèn de la capacitat d’adaptació tant de productors del sector agrari com de l’administració.