Mn. Xavier Romero, pvre.

Estimats Reis Mags d’Orient,

Des de Nova Tàrrega us escric amb il·lusió i amb el cor obert. 

Aquest any, el que desitjo de veritat per a tots nosaltres –per a la nostra ciutat i per al món– és viure alguna cosa més sàvia, més justa i més humana.

Primer de tot, us demano pau i fraternitat.

Que la pau arribi a cada racó del planeta: als pobles en guerra, els que surten a la televisió i els que no, a les famílies disperses, a qui viu amb por o refugi, a qui té l’ànima inquieta. Que el rebuig, l’odi i la violència deixin pas a la comprensió, al respecte, a la bondat. Que tothom aprengui a mirar l’altre com un germà o una germana.

Desitjo també que tots aprenguem a valorar el que ja tenim.

Porteu un paper i un llapis a qui pateix la manca –que puguin escriure tot el que tenen: salut, sostre, un cor per estimar, un amic, una oportunitat– i s’adonin de la sort que suposa viure. I, si podeu, una goma d’esborrar perquè puguin treure del cor i de la memòria els mals records, els ressentiments, i començar de zero amb esperança.

Que molts aprenguin a estimar el temps i l’ús que en fan.

Potser un rellotge per a qui es desperta cada dia amb queixes i retrets: perquè entenguin que el temps és un regal, no un càstig; que cada hora és oportunitat per fer el bé, per servir, per estimar.

Per al món sencer, us demano responsabilitat:

Pel medi ambient, pels pobles, per la creació. Feu-nos conscients que la Terra és casa de tots i no un objecte de consum. Ens cal cuidar-la, netejar-la, respectar-la.

I per a tots: generositat, esperança, vida compartida.

Que entre les persones –infants, joves, adults– creixi la convicció que és més feliç qui reparteix que qui s’acumula. Que compartim pa, temps, gest, so, somriures, vida.

Estimats Reis, gràcies per venir un cop més. Us demano que porteu al cor de qui llegeix aquesta carta el desig d’estimar, de servir, de somiar un món diferent.

Amb esperança des de la parròquia de Santa Maria de l’Alba, us saluda amb estima.