Amics, agafeu fort la copa de cervesa o el que sigui que estigueu prenent, perquè la vida de Dani Alves ha fet un gir de 180 graus amb volant salvatge... i ara sembla que ha decidit canviar les botes de futbol per un micròfon, i no un d’un karaoke, no, un del púlpit per predicar. Que si diuen que s’ha de predicar amb l’exemple, el d’Alves no és precisament el millor.
Una mica de context ràpid: Alves –llegenda del FC Barcelona, de la selecció brasilera, etc.– va passar per un tsunami personal, amb acusacions greus que el van portar a estar 14 mesos en presó preventiva. Una condemna que va quedar anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al·legant “inconsistències en les proves”. I que com diuen en algun lloc: “Poderoso Caballero es don dinero.”

Però sorprenentment, una vegada tot i quedar literalment fora de joc, ara ha reaparegut. I ho ha fet en un altar. Concretament al de la Iglesia Elim de Girona, dirigida pel pastor Jimmy Martin. Alves va prendre el micròfon i va confessar sense cap mena de vergonya que “va fer un pacte amb Déu” i que ara és “deixeble de Crist Jesús”. Que si analitzem bé la història, la majoria de sants abans eren lladres, malfactors, delinqüents, fascinerosos i fins i tot assassins i homicides que en un moment donat van veure la llum i es van reconduir. I si Dani Alves hagués viscut segles enrere ves que no l’haguessin fet sant.

Va dir sense tallar-se ni un pèl: “S’ha de tenir fe... Jo en soc la prova. El que Déu promet, ho compleix.” O una altra perla com aquesta: “Jo vaig fer un pacte amb Déu; li vaig dir: «Senyor, et serviré, però cuida casa meva, cuida els cors d’aquestes persones que no m’abandonaran.»” I atenció a aquesta frase, perquè és Alves en ple estat filosòfic: “Amor és estimar quan un no s’ho mereix, que és el que va fer Crist per mi i per vosaltres.” Com us heu quedat?

Abans, Alves era l’home de les botes brillants, les assistències i les celebracions d’èxit; ara les botes penjades, micròfon en mà, versicles de la Bíblia a Instagram (això sí) i una vida que prega la transformació. I el públic? Doncs ha passat d’ovacionar els seus gols a escoltar el seu testimoni i dir “Amén”.

Poca gent espera que un futbolista d’elit faci un canvi tan radical de rol com a “predicador”, i menys de Dani Alves, no ens enganyem. Aquest personatge, abans altament mediàtic, es mou ara en un entorn (l’Església evangèlica), que siguem sincers, no seria la primera cosa que vincularíem amb Dani Alves. Pensem que hi ha tota la història judicial al darrere, aquella acusació, la presó preventiva i la “misteriosa” absolució, i després aquest “gir espiritual”. No ens hem d’enganyar, tot plegat és una història que ven i provoca tot tipus de comentaris.

Jo, com molts de vosaltres, suposo, em pregunto: és aquest canvi una veritable transformació interior o... un nou capítol de relacions públiques? Què en pensa el futbol mundial (exjugadors, amics, companys i seguidors culers) d’aquest nou rol? En el supòsit que Alves parli davant de 50.000 persones, s’ha de reservar a donar consells espirituals o val més que es dediqui a ser comentarista futbolístic? (OK, aquesta pregunta és broma, perquè no crec que hagi de fer ni una cosa ni l’altra).

I la seva nova “pastoral de fe”... tindrà tours? Vendrà camisetes amb el logo Fe #10? D’acord això també és broma, però ves a saber.

Alves ha fet el que podríem anomenar “cambio de posición en la vida”. Ha passat del rectangle verd al rectangle de càtedra (o gairebé). I no, no és només un canvi de xip; és un canvi d’escenari, de públic, de discurs... i, aparentment, de missatge. 

Algú bé podria dir: “Bé, si hi troba pau i sentit, endavant.” Altres podrien veure-ho amb més escepticisme; però del que no hi ha dubte, és que és un “capítol X” important en la seva vida. Si voleu podeu fer una ullada als seus vídeos a la xarxa i analitzar vosaltres mateixos el seu discurs.