En els darrers anys, la paraula hygge ha anat guanyant força fora de les fronteres de Dinamarca. Aquest concepte, difícil de traduir a altres idiomes, fa referència a una manera de viure que posa l’accent en el benestar quotidià, la senzillesa i el gaudi de les petites coses. En una època marcada per l’estrès, la immediatesa i el consum excessiu, hygge s’ha convertit en un antídot cultural que inspira moltes persones a buscar un estil de vida més tranquil i equilibrat.

Imagineu-vos aquella sensació d’arribar a casa i treure-us la corbata o les sabates de taló impossible després de caminar tot el dia i posar-vos unes sabatilles còmodes i calentetes; o aquell moment en que us prepareu un bany relaxant mentre escolteu la vostra música favorita; o potser quan us poseu al llit amb els llençols acabats de rentar; o aquell moment de sofà, crispetes, manteta i la vostra sèrie preferida. Relaxa només pensar-hi, oi? Doncs tots aquest moments podrien ben bé resumir la paraula danesa hygge, que es pronuncia més o menys “hu-ga” i que vindria a representar la suma de la comoditat i benestar, una mica com el concepte anglosaxó “cozy”, que ells descriuen com una barreja entre confortable i íntim.

El terme hygge es va escriure per primera vegada en danès el segle XIX, i és ara, al segle XXI que l’ONU considera Dinamarca com el país més feliç del món. Les raons? Doncs sembla que és perquè tenen accés a molt bona atenció sanitària, bones relacions familiars, seguretat laboral i llibertat política, que sembla senzill i poca cosa però que no ho és tant. I al voltant de tot això, un concepte intangible però molt present actualment: el hygge.

“La gent de fora s’adona gradualment del que els danesos i les daneses han sabut durant generacions: que passar un temps relaxant i acollidor amb amics o familiars, fent un cafè, una cervesa o una copa de vi, mirant el foc o llegint un bon llibre, pot ser bo per a l’ànima” va dir Helen Russell, que és l’autora del llibre The year of living Danishly (L’any que vivim a l’estil danès). El hygge s’ha anat consolidant a Dinamarca i avui dia és un element central de la seva identitat cultural. Més que una simple paraula, hyggeés una filosofia de vida que impregna els espais, les relacions socials i fins i tot les actituds davant l’adversitat. Molts danesos afirmen que hygge és part del secret que explica perquè Dinamarca encapçala habitualment els rànquings mundials de “la gent més feliç del món”, i la resposta no està en una fórmula secreta ni un manual de psicologia positiva... sinó en el seu “hàbit de diumenge”. Aquest dia que a molts ens serveix per lamentar-nos del dilluns imminent, a Dinamarca és gairebé una religió: el culte a la calma, al menjar casolà i sense presses i al sofà. Tot gira al voltant del famós concepte hygge. És aquella sensació de comoditat càlida, d’estar en un lloc on no necessites demostrar res a ningú... ni tan sols que tens la casa endreçada. De fet, a Dinamarca encendre unes espelmes, posar-se uns mitjons gruixuts i seure amb una manta al sofà és considerat un pla perfecte de diumenge. I si no tens espelmes? Doncs cap problema, la llum tènue d’una làmpada també fa el servei.

El diumenge comença amb un esmorzar llarguíssim. Res d’un cafè a correcuita amb la tassa encara cremant-nos la llengua, aquí parlem de pans artesans, mantega que sembla feta pels déus i tasses de cafè que podrien reanimar un ós en hibernació. I al vespre, quan el cos ha decidit que és hora de descansar, arriba el plat fort: guisats, sopes o el famós stegt flaesk que vindria a ser cansalada cruixent amb patates i salsa de julivert. És tan contundent que gairebé et garanteix que acabaràs al sofà, mirant sèries, sense capacitat de moure més que les pestanyes.

Encara que sembli mentida, els danesos no passen tot el dia dins de casa. Molts surten a caminar sense pressa. No és esport, no és running, ni tan sols power walking; és caminar amb calma, potser amb un gos, amb els nens o simplement amb un cafè a la mà. I si fa fred? Doncs millor: així tens excusa per tornar abans i encendre més espelmes.

Un altre punt interessant: diumenge és un dia de desconnexió digital. No vol dir que els danesos tirin el mòbil per la finestra, però sí que intenten mirar-lo menys. Res d’entrar a Instagram a comparar si el teu esmorzar té més likes que el del veí. Aquí la prioritat és jugar a jocs de taula, llegir o atenció: simplement no fer res. I això últim és tot un art i per a moltes dones un miracle.

Diumenge també és tenir cura d’un mateix. Pot ser un bany llarg, una estona de meditació, o fins i tot, una becaina èpica al sofà d’aquelles que et deixa la marca del coixí a la galta. El resultat? En comptes d’arribar al dilluns amb cara de “zombi que necessita tres cafès”, els danesos comencen la setmana amb una mica més de dignitat.

Nosaltres potser no tenim el clima nòrdic, ni la devoció pels guisats de cansalada, però sí que podem adoptar la idea central: el diumenge és sagrat. No és per acabar tasques pendents, ni per posar-se al dia amb correus de feina. És un dia per aturar-se i recordar que la vida no és només córrer a tota hora. L’hàbit danès del diumenge és una mena de recordatori col·lectiu: la felicitat no està a fer més, sinó a fer menys i millor. I si algun dilluns al matí us pregunten què vau fer diumenge, podeu respondre amb orgull: “Res, i va ser fantàstic.”