La roba no només reflecteix la nostra personalitat o estil; també té un impacte profund en com ens sentim, pensem i actuem. Aquest fenomen conegut com Enclothed Cognition ha despertat l’interès de psicòlegs i científics del comportament per la manera com allò que vestim influeix en la nostra ment i, en conseqüència, en les nostres accions. El terme va ser encunyat pels investigadors Hajo Adam i Adam Galinsky, que en un estudi revolucionari van demostrar que la roba té el poder d’afectar els processos psicològics de l’usuari, activant conceptes abstractes a través del significat simbòlic.

Imagineu un dilluns al matí, us desperteu tard, mig zombis, amb els cabells dignes d’un concert de rock i només teniu temps de posar-vos els primers texans que trobeu i una samarreta amb una taca sospitosa de cafè. Sortiu corrent de casa i arribeu a la feina. Us sentiu més ràpids? Més eficients? Potser no. Ara, imagineu el mateix dilluns, però aquest cop decidiu posar-vos una camisa ben planxada i unes sabates ben netes. Sense adonar-vos-en, us moveu diferent, parleu amb més seguretat i fins i tot teniu la sensació que el cervell us funciona més de pressa. Màgia? No, ciència.

Aquest fenomen té nom i cognoms: Enclothed Cognition traduït lliurement vindria a ser una cosa més o menys així: “cognició vestida”, i és una teoria psicològica que diu que la roba que portem no només canvia la manera com ens veuen els altres, sinó també la manera com ens veiem nosaltres mateixos i com pensem. Sí, literalment la roba pot fer que ens sentim més llestos, més segurs o fins i tot més professionals.

El terme Enclothed Cognition va néixer gràcies a un experiment força simpàtic. Uns investigadors van donar a un grup de persones una bata blanca. A uns els van dir que era una bata de metge, i als altres que era una bata de pintor. Després els van posar a fer tasques d’atenció i concentració i, resultat? Els que creien dur una bata de metge van rendir molt millor. No perquè la bata tingués superpoders, sinó perquè associem la bata mèdica amb intel·ligència, rigor i precisió.

En canvi, els que pensaven que era una bata de pintor no van mostrar la mateixa millora. I no, no és que els pintors no siguin creatius i genials, però la paraula “pintor” desperta una altra mena d’associacions, més lligades a la llibertat i l’art, i no tant a la concentració obsessiva en un test de matemàtiques. Moral de la història: la roba no només cobreix el cos, sinó també la ment.

La clau és que la roba funciona com una àncora simbòlica. Quan ens posem una jaqueta elegant, el nostre cervell connecta amb idees de professionalitat i autoritat. Quan ens posem roba esportiva, potser ens entren més ganes de moure’ns, fins i tot si la nostra intenció inicial era només anar a comprar pa. És com si l’outfit enviés un missatge subliminal a la ment: “Avui ets aquest personatge, actua en conseqüència.”

De fet, no cal anar gaire lluny per veure-ho. Pensem en els superherois: cap d’ells surt a salvar el món en pijama (bé, excepte potser Deadpool). El vestit és part del poder. Sense la seva indumentària, Batman només seria un multimilionari amb molts traumes i afició als gadgets. Però amb el vestit és el Cavaller Fosc.

Si vas ben vestit, en exàmens i presentacions, no només impressionaràs el professor o el públic, sinó que et sentiràs més segur. El teu cervell compra la idea que ets “la versió professional de tu mateix”. Per exemple, en els que fan teletreball la temptació de treballar en pijama és gran, però diversos estudis diuen que vestir-se com si s’anés a l’oficina millora la productivitat, encara que ningú ens vegi de cintura cap avall. O en una cita romàntica, la roba pot canviar totalment la manera com ens relacionem. Una peça que ens fa sentir atractius potser no té res de màgic, però canvia la nostra actitud i això, oh sorpresa, es nota molt. Només posar-nos unes sabatilles per fer esport i ja ens dona la sensació que “avui toca córrer”, encara que després acabem al sofà.

Tot això ens porta a una reflexió; si la roba influeix tant, què passa quan ens instal·lem permanentment en el pijama  o xandall? Durant la pandèmia, molts van descobrir que viure en pantalons de xandall era molt còmode, però també ens pot fer sentir menys productius, menys connectats amb el món i fins i tot una mica “difuminats” com a persones. El pijama és fantàstic per dormir, però no sempre és l’uniforme adequat per a conquerir el món (ni tan sols per clicar l’excel de la feina).

L’Enclothed Cognition no vol dir que s’hagi d’anar sempre amb corbata o talons per ser competent, vol dir que es pot aprofitar el poder simbòlic de la roba per donar un impuls psicològic quan convingui. La roba és, al cap i a la fi, una mena de disfressa quotidiana: podem ser més seriosos, més esportistes, més creatius o més segurs, segons el que portem posat.

Resumint, si ens volem sentir com un geni, potser no cal esperar a trobar la poció màgica: n’hi ha prou d’obrir l’armari i triar la roba que ens connecta amb la versió més poderosa de nosaltres mateixos. I si algun dia ens posem una bata de cuina i ens sentim com un científic boig, tampoc cal que ens preocupem: és la ciència que està jugant amb nosaltres.