Anna Colet, tècnica del Museu de Tàrrega

Julio Lizana Rodríguez va néixer a Barcelona el 21 d’agost de 1907. Fill de Carlos i Carolina, es va casar amb Palmira Sans Claret, de Claravalls, amb qui va tenir un fill. Militant compromès, estava afiliat al Socors Roig Internacional i a la Federació Nacional d’Indústries Ferroviàries de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant la Guerra Civil va combatre a l’Exèrcit Popular de la República i, en el moment de la seva mort, era integrant de la 137a Brigada Mixta.

Segons testimonis orals, Julio Lizana va morir prop de Bellprat (Anoia) el 16 de gener de 1939, quan un projectil de morter li va causar ferides greus a la cara en el marc d’un enfrontament amb la divisió hispanoitaliana Frecce Verdi, del Corpo di Truppe Volontarie comandada pel general Emilio Battisti. Aquells dies, les tropes italianes avançaven i fortificaven les cotes properes al turó conegut com Pedrafoguera, on s’havien establert línies de trinxeres defensades per unitats de la 45a Divisió republicana. La seva mort es va produir enmig d’aquest combat, i el cos fou trobat pels habitants de la masia de Cal Janot, que el van enterrar entre dos camps de conreu. En aquell indret, la família hi va col·locar una creu de ferro, que va mantenir la memòria del soldat caigut. La seva defunció va quedar inscrita en el Registre Civil de Bellprat el 17 d’abril de 1941.

Segons veïns de la zona, la mare de Julio, Carolina, afectada per la pèrdua, es va traslladar a viure a la masia de Cal Coromines, a prop del lloc de l’enterrament, per ser més a prop del seu fill difunt. Coneguda pels veïns com una dona que anava pels pobles i masies venent draps, fils i botons, rebia sovint un plat a taula a les cases on passava. Solia visitar la tomba del seu fill, en moltes ocasions acompanyada d’un nen, possiblement el seu net.

Amb el pas del temps, la creu de ferro es va mantenir com a símbol de record, encara que la inscripció amb el nom de Julio Lizana Rodríguez (1907-1939) fou col·locada molt més tard, fa menys d’una dècada.

El mes d’octubre de 2022, en el marc del Pla de fosses del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la seva tomba va ser excavada. Aquesta actuació no només va permetre recuperar i documentar les restes d’un combatent republicà oblidat en un racó del territori, sinó que també va posar de manifest la transcendència d’aquest Pla.

La tasca de localitzar i obrir fosses comunes de la Guerra Civil i de la dictadura és fonamental per restituir la dignitat de les víctimes i reparar, en la mesura del possible, el dolor de les famílies. Milers de persones continuen desaparegudes, enterrades en cunetes, marges i camps sense que ningú en conegui exactament el destí. Recuperar els seus cossos significa tornar-los la identitat, fer justícia històrica i trencar amb dècades de silenci i oblit. 

A Espanya hi ha prop de 114.000 persones desaparegudes a causa de la Guerra Civil i la dictadura, una de les xifres més altes del món. Davant aquesta realitat, el Pla de fosses de la Generalitat de Catalunya esdevé una eina imprescindible per localitzar i obrir enterraments clandestins. Gràcies a aquest programa, es recupera la dignitat de les víctimes i es dona resposta al deute històric amb les seves famílies.

El cas de Julio Lizana exemplifica amb claredat la importància d’aquest esforç col·lectiu: gràcies al Pla de fosses, la seva història ja no resta soterrada en l’anonimat i la memòria d’un home que va lluitar i va morir per la República forma part avui del patrimoni col·lectiu i de la memòria democràtica del país.