Les restes exhumades de Julio Lizana, nascut a Barcelona i mort en combat durant la Guerra Civil (1936-1939), han estat entregades avui a la seva família pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, al cementiri de Claravalls, nucli de Tàrrega. Espadaler ha indicat que aquest és un “acte de dignificació i de reparació”. Segons el conseller, “ens trobem en un moment en què la memòria democràtica és més necessària que mai, hi ha molta frivolitat i moltes expressions populistes i de la dreta més extrema, fins i tot moltes vegades gairebé negacionistes”. També ha remarcat la importància de “sensibilitzar les generacions més joves per no oblidar tot aquest sofriment”.

Carles Lizana, nét del soldat republicà, ha expressat que “avui ens retrobem de manera oficial amb ell, encara que de forma oficiosa durant molts anys hem anat sovint a visitar la tomba que vam habilitar entre camps a Bellprat”. El nét ha afegit que “ara tindrem un lloc més accessible per estar amb ell”.

Carles Lizana ha recordat que “l’avi Julio va morir el 1939 i la seva mare i la seva dona van decidir que reposés allà on havia caigut; el meu pare sempre va voler mantenir aquesta memòria i també ens hi va portar a nosaltres, i nosaltres hem fet el mateix amb els nostres fills com a besnéts”.

Finalment, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha explicat que aquest punt passarà a formar part de la Xarxa d’Espais de Memòria del municipi, a la qual Tàrrega s’afegirà amb quatre espais més: el Mas de Colom com a hospital militar, Cal Trepat com a fàbrica de guerra, el cementiri de Tàrrega —on hi ha una fossa comuna i hi reposen dos brigadistes internacionals— i el Pou de Gel com a refugi antiaeri. Pijuan ha qualificat l’acte com a “molt important de restitució de la dignitat, de justícia i, sobretot, per a la família, que podrà tancar un cicle” 87 anys després. 

Les restes del soldat republicà van ser exhumades d’un camp de conreu de Bellprat (Anoia) en el marc d’una intervenció arqueològica dins del Pla de fosses. La família, que ha rebut la memòria d’identificació, ha enterrat avui novament les restes del combatent en un nínxol familiar al cementiri de Claravalls. També s’ha inaugurat una placa en la seva memòria 

Julio Lizana és la 27a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d’identificació genètica de la Generalitat, impulsat el 2016. Lizana va morir en combat el 16 de gener de 1939, amb 31 anys. Nascut a Barcelona el 1907, estava casat i tenia un fill. Va morir a prop de Bellprat a causa de l’impacte d’un explosiu i va ser inhumat entre dos camps de conreu pels habitants d’una masia de la zona. La seva família hi va instal·lar una creu de ferro amb una inscripció i va mantenir viu el seu record.

L’octubre del 2022, en el marc del Pla de fosses, la Generalitat va dur a terme una intervenció arqueològica al costat de la creu i va recuperar les restes òssies de Julio Lizana i alguns objectes associats: una màscara antigas, diversos botons, unes claus i un encenedor.

El programa impulsat i coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb la col·laboració del Departament de Salut i de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, té com a objectiu facilitar la identificació de les víctimes a través de l'anàlisi genètica. Per fer-ho, es nodreix de dues bases de dades complementàries: una amb 4.423 perfils genètics aportats pels familiars i una altra amb 764 perfils extrets de restes humanes exhumades. L'encreuament d’ambdues ha permès establir relacions de parentiu i determinar la identitat de les víctimes.

D'altra banda, el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme ja supera els 8.000 inscrits des d'aquest agost, segons dades de la Direcció General de Memòria Democràtica. Cada vegada que s'incorpora un nou cas al cens, la Direcció General inicia un procés exhaustiu per localitzar tota la informació possible, especialment pel que fa al lloc i la data de defunció.

Els resultats de les investigacions permeten, en alguns casos, acotar les possibles fosses on podrien trobar-se les restes, d'acord amb el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya. Actualment hi ha registrades 965 fosses amb 13.000 persones documentades.