Us ha passat mai tornar de vacances més cansats que quan havíeu marxat? Perquè a vegades descansar també cansa. Arriben les vacances d’estiu, generalment les més llargues per a gairebé tothom, i amb elles l’esperança de desconnexió, tranquil·litat i temps per un mateix. Ens imaginem gaudint del sol, sense horaris, amb la ment buida de preocupacions. Però tanmateix per a moltes persones la realitat és una altra: les vacances, les tan desitjades i esperades vacances, acaben sent tan estressants, planificades i carregades d’activitats que, en tornar a la rutina, senten que necessiten... unes altres vacances.

Aquesta sensació, encara que pugui semblar irònica, és molt més habitual del que es pensa. I no és només una qüestió d’organització, sinó també de com vivim el temps lliure, de les expectatives que hi dipositem i del tipus de societat en què vivim.

Vivim en una cultura en la qual les vacances s’han convertit en un producte més a consumir. Les xarxes socials van plenes de fotos de destinacions exòtiques, paisatges idíl·lics i moments aparentment espontanis, però perfectament planificats i editats. Això genera una pressió implícita: si les teves vacances no són memorables, si no has viatjat prou lluny, si no has publicat res digne d’enveja, sembla que no les hagis aprofitat com cal.

Aquesta idea pot empènyer-nos a planificar fins a l’últim detall, a omplir totes les hores del dia d’activitats, visites i experiències, sovint deixant de banda el descans real. No parlem ja, si es porten criatures o gossos, que si per als grans és estressant, per a ells ho és doblement. Ens llevem ben d’hora per aprofitar el dia, fem llargues cues per veure llocs emblemàtics, passem hores al cotxe o als aeroports i tot i anant tot bé, acabem arribant a casa més cansats del que havíem marxat.

Per a moltes persones, les vacances també impliquen retrobar-se amb familiars o amics que potser fa temps que no veuen. I encara que així d’entrada això pugui semblar motiu d’alegria, ja us ben asseguro que en molts casos pot suposar una càrrega emocional brutal: haver de gestionar expectatives, mantenir converses difícils o simplement adaptar-se als ritmes i costums d’altres persones pot resultar esgotador. Una mica com els àpats de Nadal. Les trobades familiars, especialment durant l’estiu o per festes concretes, poden acabar en conflictes no resolts, tensions acumulades o simplement una sensació de saturació social. Això no vol dir que no estimem la nostra gent, però sí que sovint subestimem el desgast emocional d’aquestes reunions. I no ens enganyem, la família ens la dona Déu, però a alguns Déu els castiga amb ganes, eh.

Un altre factor que contribueix al cansament postvacacional és la falsa sensació de desconnexió. Tot i ser fora de l’oficina o lloc de treball, molts continuen mirant el correu electrònic de la feina, responen “trucades urgents” o mantenen la ment ocupada pensant en tot allò que els espera a la tornada. I aquesta actitud impedeix descansar de manera real, ja que el cervell no rep el missatge que pot abaixar el ritme. Desconnectar de veritat implica posar límits clars, deixar les responsabilitats professionals aparcades durant uns dies i, sobretot, permetre’s no fer res. L’oci també pot ser no tenir plans, dormir fins tard, o aixecar-te més aviat per anar a córrer si habitualment no es pot fer, llegir sense pressa o simplement badar, perquè per a les dones és molt més difícil poder desconnectar, sobretot si les vacances són en apartaments, cases o càmpings. I això no hauria de generar cap culpa.

Curiosament, hi ha qui torna a la feina amb un cert alleujament. La rutina, amb tot el que té de previsible, pot aportar estructura i estabilitat. El treball proporciona un ritme, unes obligacions definides i, en molts casos, un cert control sobre el dia a dia que a les vacances, amb el seu caràcter més caòtic, no sempre garanteixen. Tornar a la rutina pot ser una bona ocasió per revisar com hem viscut les vacances i què voldríem canviar la pròxima vegada. Potser cal programar menys activitats, reservar més temps per descansar realment, o simplement reduir les expectatives sobre com haurien de ser aquests dies, que a més, més d’un es deu estressar pensant en la tornada a l’escola i encara tindrà les vacances per pagar.

Necessitar vacances de les vacances no és cap fracàs, sinó un símptoma que potser estem enfocant el descans des d’un lloc equivocat. No es tracta de fer més, veure més o aprofitar més, sinó de connectar amb allò que realment ens fa bé. I a vegades, això és tan senzill (i tan revolucionari) com no fer res. El dolce far niente. Apa, que la tornada us sigui lleu a tots.