L’estiu del 2025 ha portat una moda absurdament perillosa: defecar de manera intencionada en piscines públiques per tal de gravar-ho i viralitzar-ho a les xarxes. En diuen el “repte marró” i aquest impresentable repte viral ja ha obligat a tancar temporalment unes 300 piscines a Espanya, les de Tàrrega entre elles.

Els incidents no són accidents, sinó actuacions deliberades. Joves han començat a fer-ho per notorietat a TikTok i aquesta moda fastigosa s’ha estès tot i les greus repercussions sanitàries, doncs la presència de femta en una piscina, a més de fàstic, pot provocar la propagació de malalties infeccioses a causa de la presència de microorganismes patògens com bacteris, virus i paràsits. La cosa va així: un o varis usuaris detecten fecalitat, és a dir merda, a l’aigua, avisa el personal, s’activa el protocol d’evacuació i s’inicia un tractament d’hipercloració que pot durar entre 24 i 72 hores almenys, en funció de la quantitat de femta pel volum de la piscina. És crucial actuar ràpidament per tal de minimitzar els riscos per a la salut dels banyistes.

Aquí, com a Almacelles, van haver de tancar les piscines municipals un dia per la presència d’excrements. Cal tota la col·laboració ciutadana per tal d’identificar els incívics de manera que els puguin vetar l’entrada permanentment i a tot arreu. Perquè només faltava haver de tancar les piscines aquests dies d’onada de calor quan són refugi climàtic per molta gent.

Aquest comportament vandàlic no és inofensiu. Com hem dit, les femtes contenen bacteris i paràsits (E.coli, Salmonella, Shigella, Giardia, Crysptosporidium...), capaços de causar malalties greus com gastroenteritis, diarrea, hepatitis A, o fins i tot febre tifoide o còlera. Molts d’aquests patògens poden sobreviure a l’aigua, fins i tot amb clor adequat, durant diversos dies. Els experts en salut pública alerten del perill real que suposa per a tots els usuaris, especialment els infants, que sovint ingereixen aigua accidentalment mentre juguen o persones amb alguna malaltia crònica. A més, el fet d’haver de tancar les piscines, provoca greus inconvenients socials i econòmics: interrupció de l’activitat estival, despeses de desinfecció, pèrdua de venda d’entrades i sobretot, pèrdua de confiança de la ciutadania.

Legalment, encara que no existeixin lleis estatals específiques sobre aquest comportament (perquè qui s’imagina que la gent es cagarà voluntàriament a la piscina?), els ajuntament poden aplicar sancions administratives i prohibir l’accés als responsables. Després ens queixem si posen càmeres per vigilar, perquè vulneren els nostres drets i les nostres llibertats, i és cert, però la merda dels altres també. I ja és prou trist que s’hagi de vigilar per tot, perquè els contenidors de brossa també haurien d’estar vigilats per càmeres. I aplicar sancions, contundents, perquè la llibertat d’uns acaba on comença la dels altres. 

Però el repte de defecar a la piscina no és l’únic desafiament viral preocupant d’aquest estiu. Un altre repte que ha pres força consisteix a ingerir la màxima quantitat possible del fàrmac més potent que hi hagi a casa. Un adolescent de la Comunitat Valenciana va haver d’ingressar a l’UCI després de participar en aquest joc perillós. Els experts denuncien que l’exposició massiva als reptes digitals extrems, especialment entre adolescents, que són el 98,5% dels quals utilitzen xarxes socials segons UNICEF, exigeix una resposta integral: educació digital, prevenció, atenció sanitària i suport emocional. Perquè no donarem abast, però molts haurien de rebre seguiment psiquiàtric i social.

Potser caldrà augmentar la vigilància i control d’accés als llocs amb càmeres, identificació, vigilants, etc.; aplicar sancions administratives i fer-les complir i vetar als culpables que no segueixin les normes d’ús de les instal·lacions; realitzar campanyes de conscienciació i mobilització ciutadana, recordant que en el cas de defecar a la piscina no és una broma sinó un atemptat contra la salut pública.

Aquest repte viral representa una amenaça real per a la salut pública i la convivència. Les piscines són un dret i un espai de lleure que cal preservar, no eines per protagonitzar foteses amb conseqüències greus. Per això és important que TOTS, autoritats, famílies, centres escolars i mitjans de comunicació, treballin junts per prevenir i eradicar aquest tipus de conductes. La responsabilitat i l’educació han de prevaldre sobre la viralització absurda. I jo em pregunto, per què mai els dona per fer alguna cosa positiva, netejar algun espai, ajudar algunes persones...? Definitivament cada dia estem pitjor, sort que són una minoria però fan soroll i molesten molt.