Aquest juliol ha estat un juliol negre a Catalunya, que dona per fer una crònica d’un estiu letal. Ha estat un mes marcat per la calor, els incendis i els ofegaments. Perquè el juliol del 2025 passarà a la història com un dels mesos més mortífers que ha viscut  Catalunya en les darreres dècades. La combinació de temperatures extremes, falta de serveis preventius i condicions meteorològiques extremes han deixat un balanç esfereïdor: un gran número de morts, un incendi devastador i un seguit de tragèdies a les platges i piscines del país.

Però el més trist de tot, és que darrere aquestes xifres hi ha vides truncades, famílies destrossades i una societat que, tot i els advertiments científics, encara no ha acabat d’assimilar la magnitud de la crisi climàtica i social que ens afecta. Aquest juliol ha estat un crit d’alerta, perquè l’estiu del 2025 ha tornat a posar sobre la taula el perill real de les temperatures extremes. Durant el mes de juliol, Catalunya ha registrat almenys 73 morts atribuïbles directament a la calor, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat (MoMo). I el que és més preocupant, prop de 300 persones haurien mort des del maig fins a mitjans de juliol, multiplicant per 10 les xifres registrades l’estiu passat.

Aquesta mortalitat no és uniforme: afecta especialment la gent gran, persones amb malalties cròniques, treballadors exposats a l’exterior, i aquells que viuen en situació de pobresa, sobretot pobresa energètica. El fet que moltes d’aquestes morts passin desapercebudes en el dia a dia, o es considerin “morts naturals” dificulta la percepció social de la gravetat d’aquesta crisi sanitària vinculada al canvi climàtic. La calor no només mata directament, sinó que agreuja patologies prèvies, incrementa la demanda hospitalària i col·lapsa serveis d’emergència. Tot plegat en un context de recursos públics cada cop més tensionats.

L’altra cara trista d’aquest juliol ha estat l’elevat nombre d’ofegaments a les costes catalanes. Catalunya s’ha convertit, tristament, en la segona comunitat autònoma amb més ofegaments aquest estiu a l’Estat espanyol. A finals de juliol ja es comptabilitzaven 30 morts per ofegament, amb un repunt significatiu a mitjans de mes, quan es van registrar 13 ofegats en menys de dues setmanes. Aquesta mateixa setmana han mort dos germans de 13 i 11 anys anglesos a Salou.

Val a dir que una part important d’aquests ofegaments s’ha produït en platges sense servei de socorrisme actiu, o bé fora de l’horari de vigilància, perquè la gent té una certa tendència a fer cas omís de consells o advertències. El dia que van morir els germans a Salou, per exemple, hi havia bandera groga i les onades eren d’una intensitat considerable, perquè malgrat les campanyes de prevenció i conscienciació, moltes persones continuen subestimant el risc, desconeixent la bandera del dia o entrant a l’aigua en condicions físiques precàries. El turisme de sol i platja, l’envelliment de la població i la manca de recursos per garantir una vigilància adequada i la temeritat d’alguns, estan configurant una tempesta perfecta que cada any deixa morts que es podrien evitar.

Si la calor i l’aigua han estat letals, el foc no s’ha quedat enrere. El dia 1 de juliol, un incendi forestal va esclatar a Torrefeta i Florejacs, a la veïna comarca de la Segarra. En poca estona, les flames es van estendre a zones de la Noguera i l’Urgell arrasant més de 5.600 hectàrees. Aquest incendi va ser qualificat com un foc de sisena generació: ràpid, intens, imprevisible. Les condicions meteorològiques (vent fort i sec, humitat mínima i temperatures altíssimes) van impedir una contenció efectiva i van posar en risc centenars de vides.

El juliol negre de 2025 ha estat més que una concatenació de tragèdies, ha estat un mirall de les vulnerabilitats estructurals del nostre país: manca de prevenció, infrafinaçament dels serveis públics, desconnexió entre la informació meteorològica i la resposta institucional (de fet, la resposta institucional sempre és igual, es tracti d’una gran apagada, un incendi, una inundació o qualsevol altre tipus de catàstrofe), al que s’ha d’afegir una percepció social que encara no ha assimilat la gravetat dels riscos ambientals.

La calor, el foc i l’aigua han actuat com a acceleradors d’una crisi que, en realitat, ve de lluny: l’impacte real del canvi climàtic sobre la salut, el territori i la vida quotidiana ja és aquí. No és una amenaça futura, és una realitat present que ens obliga a actuar amb urgència i valentia.

I no sé si també hi té res a veure la calor, però darrerament no paren de succeir coses estranyes. Només a prop nostre l’estranya mort de l’autora de l’escultura de NOVA TÀRREGA, Júlia Freixas, o la mort en no menys estranyes circumstàncies de les dues prostitutes i un home atropellat pel tren. Esperem que l’agost sigui millor.