Abans de començar aquest estiu, i per guardar-nos de la calor, la maledicència política ha fet aflorar currículums de certes figures polítiques més o menys notòries i dels més diversos colors. Currículums no exempts de polseguera, imperfectes, inflats, no gaire exactes, amb dades incorrectes, títols inexistents, cursos i màsters de nomenclatura estranyament absurda... Alguns casos no deixen de ser purament anecdòtics, i d’altres són tan flagrants que ja passaran factura. I hi ha casos en què la persona aludida és víctima d’una persecució, més mediàtica que altra cosa, i arriba a fets que podrien ser lamentables. La feina sincera i ben feta no entén de currículums. El món del cinema no resta aliè a la cosa dels maleïts currículums, i el molt reputat Krzysztof Kieslowski (recordeu Tres colores: blanco,  Tres colores: azul i Tres colores: rojo), l’any 1975 va estrenar un petit documental anomenat Currículum vitae, curtet i d’una aroma una mica proletària. Amb aquest mateix títol hi juguen dues pel·lícules més, però no penso parlar-ne gens. Les desconec, el meu currículum no arriba a més. Altres pel·lícules mostren, sense embuts, processos de selecció de personal que semblen interrogatoris propis d’un psicòpata com a El método (M. Piñeyro, 2005), que algú haurà vist al teatre com El mètode Gronholm...

O Dos días, una noche, dels germans Dardenne, en què un acomiadament pot acabar malament... O Recursos humanos (Laurent Cantet, 1999), en la qual es barreja el binomi família-feina, amb un noi que entra a treballar al departament de recursos humans d’una fàbrica on treballa el seu pare, ja fa més de trenta anys, i pot ser que l’hagi d’acomiadar...
O aquella pel·lícula en què George Clooney, maco ell, es dedica a notificar, personalment, els acomiadaments d’una gran empresa. La pel·lícula es diu Up in the air (Jason Reitman, 2009), i Clooney sembla més preocupat pels punts que rep per viatge i pel seu, fals, somriure... O la desassossegant i imperdible Los lunes al sol (Fernando León de Aranoa, 2002), implacable radiografia d’uns personatges aturats i sense gaire futur laboral, però optimistes... I n’hi ha moltes més, però m’allargaria molt. Només us en recordaré unes poques: Glengarry Glen Ross (brillant), Trabajo basura, The company men i, fins i tot La razón social...

Una altra cosa són els currículums de la gent aquesta de les pel·lícules, actors, actrius, directors, directores... Recordem que Harrison Ford era fuster (aquella cicatriu que llueix a la barbeta es producte d’un cop amb una llata); Errol Flynn, entre altres feines menys sospitoses, diuen que va fer d’espia; Christopher Lee, entre Drácula i altres terrors, va gravar unes cançons heavies; John Huston, gran degustador de licors, al rodatge d’una pel·lícula seva, s’entretenia caçant elefants...

La gran majoria van iniciar-se com a cambrers, repartidors, venedors de vetustes enciclopèdies, cinema alternatiu (digueu-ne porno, directament), taxistes, i tot el que ens facin creure... I no sé de cap que ho amagui...

I quatre personatges de pel·lícula que jo contractaria amb els ulls tancats i sense dubtar ni un moment. Voleu algú amb un currículum tan impressionant com el de Forrest Gump? Amb tot el que va viure i el que va fer...Campió de ping-pong, pescador de gambes, militar condecorat, atleta, amic de Malcolm X... Tot un regal. I què dir de Benjamin Button (El curioso caso de Benjamin Button, David Fincher), un home que neix vellet i mentre creix (decreix, millor) es va fent més jove.

Ens estalviarem la jubilació... I també té una vida plena i sorprenent. I el cas de Franck Abagnale (Atrápame si puedes, Steven Spielberg), un jove murri americà que va estafar grans quantitats de dòlars fent-se passar, entre d’altres, per metge cirurgià, pilot d’aviació comercial i desafiant tot l’FBI. Que bé que estava Leonardo Di Caprio (em pensava que això no ho hauria dit mai), i Tom Hanks també. I gran, molt gran el currículum de Jeff El Nota Bridges a El gran Lebowski. La seva més gran aspiració és no fer absolutament res, i s’hi esforça molt. Jo, de gran, voldria ser com ell.