Quan el lector arribi a aquesta línia d’aquest article, l’articulista ja tindrà el dit petit del peu dret a la venerable edat de 58 anys. Si llegiu en divendres, el 22 d’agost, clar. Us direu que soc una criatura, que encara em falta molt per l’Imserso, que les “superulleres” que em ven l’estimada Núria em fan més jove. Bé, gràcies, abraçades als que tan bé em voleu, però els 58 són allà, saludant des del raval del Carme, una mà aguantant una tomata per tirar-me-la pel cap així que la digui massa grossa. I és que la gravetat, els cabells blancs, la menopausa i el possible sentit crític han vingut a fer estada al cos de la Montserrat Aloy Roca.

Ara, perquè comproveu la meua erudició provinent de la Viquipèdia, us posaré unes dades de fets que us sorprendran: 1) 1864 - Ginebra (Suïssa): se signa la Convenció de Ginebra, que reconeix un mínim de drets humans en temps de guerra i acorda la creació de la Creu Roja. 2) 1911 - Es descobreix el robatori de la Mona Lisa. 3) 1941 - Les tropes alemanyes inicien el setge de Leningrad. I, finalment, aquest mateix dia, però del 2004, al Museu Munch d’Oslo (Noruega) es roben dos quadres d’Edvard Munch, El crit i Madonna. Per sort, els quadres robats van ser recuperats. Leningrad fou assetjada durant 900 dies, el resultat de l’esgarrifosa suma de tres anys i quatre mesos. Si heu vist la pel·lícula amb el mateix nom, us glaçarà el cor i arrencarà el plor d’allà on el teníeu amagat. Pel que fa a la Creu Roja, sort en tenim de la seua feina…

Tornant a la data del meu naixement, aquests personatges il·lustres probablement us sonaran, comparteixo data amb l’excels fotògraf francès, l’Henri Cartier-Bresson; la incisiva escriptora nord-americana Dorothy Parker, i el visionari i extremament sensible Ray Bradbury, escriptor nord-americà famós per la seua obra Fahrenheit 451, també és del 22 d’agost. El compositor francès Charles Debussy, el cantant i guitarrista John Lee Hooker, la cantant i model Dua Lipa, i el meu admiradíssim Ty Burrell (amb qui compartim aniversari), l’actor que encarna el personatge de Phil Dunphy a la sèrie Modern Family. Felicitacions a tots, artistes, músics, visionaris. Sou un gran referent per a mi.

Voldreu saber què faré pel meu aniversari, n’estic segura. La vigília hauré sopat amb un amic meu, que sap recitar de memòria, que col·lecciona llibres de poesia en anglès i català. M’ha ajudat molt durant aquest any tan dur, de separació i refeta del meu cor. L’endemà —avui, per al lector— esmorzaré sola o en un bar, dinaré amb els pares i soparé amb una bellíssima persona, sota les estrelles, mentre ens preguntem què hem vingut a fer aquí, i si Déu existeix, i perquè hi ha tantes guerres al món. Diré el poema Mirant com el meu amic fa veure que no té el cor trencat, de la Rosemerry Wahtola Trommer, en què es compara la pena amb empassar-se una culleradeta d’estrelles de neutrons. El diré als assistents de la caminada nocturna des del pantà de Terradets, perquè m’agrada compartir coses sensibles i lògiques.

I a la nit, després d’haver aparcat el cotxe davant de casa, abraçaré el meu Fionn, i estaré agraïdíssima d’haver abraçat ma filla, vinguda des de Suïssa, i de tenir com a ànima bessona la meua professora de clown, la Merche Ochoa. Ja veieu, soc única, els artistes són legió dins de la meua agenda de contactes. Que per molts anys us ho pugui explicar. Abraçades.

PD. Mentre escric aquest article, la pluja ha tornat per alegrar-me els sentits. La sento, present i ben ferma, amb la porta oberta, des del despatx. Joia, vida, brots nous.