Ni se t’ocorri mirar la Viquipèdia per saber quants homes es diuen James. Jaume. Santi. Santiago. Són una legió que, per poc que te’n descuidis, es converteix en plaga babilònica i et fan fora de casa en un dir Jesús.

Començarem pels cantants. El James Hetfield no us sona de res, segur. Però si us dic que és el capdavanter del grup Metallica, ja esteu més al cas (seguidors del grup, disculpeu!). El James Blunt, cantant britànic que abans havia estat militar, es va fer famós per un vídeo molt curiós en què es descalçava prop d’un llac gelat, mentre cantava You’re beautiful, you’re beautiful, it’s true. La cronista es va aprendre aquesta cançó de memòria, ves. El més famós de tots els cantants és un que se’l coneix més pel segon nom, i no és altre que Sir James Paul McCartney, sí, el baixista i compositor amb John Lennon del grup britànic The Beatles. No sé si heu passat pel seu article a la Viquipèdia: tots els fills d’aquest home són artistes. Per a mi, un referent personal i musical de molta vàlua.

Dels altres, em venen al cap aquestos: Jaime Urrutia (agenollem-nos, prostrem-nos, ell era al capdavant dels excelsos Gabinete Caligari); Jaime de Marichalar (bé, d’aquest no cal que en diguem ré de bo, eh?); Jaume I el Conqueridor, guapot, alt i a més escriptor de cròniques no pas rosa, que va tenir 2 esposes i un múltiple de 3 de fills amb les esposes, i una dotzena d’amants. La seua vida ja donaria per un altre article, que —insistiu, va!— faré enguany, si tot va bé. Més Jaumes: el gran poeta Jaime Gil de Biedma (llegiu-lo, quina bèstia de les lletres va ser, i quina vida doble va portar!). Lo James Cameron, que va afusellar de l’original la seqüència del restaurant de Titanic (1958), i que mos va empényer absurdament a buscar moments amorosos dalt de barcos amb sinyors agafant-nos la cintura, mentre de fons sona You’re here, there’s nothing I fear al darrere, a ple decibel. Aquell James, aquell moment.

N’afegeixo encara més: James Joyce, escriptor i poeta irlandès, famós per haver escrit l’Ulysses, una obra difícil de llegir; el James Caan, famós per haver encarnat el Sonny Corleone a El Padrino (1972); James Dean, actor americà mort massa jove que participà en les pel·lícules Gigante, Al Este del Edén i Rebelde sin causa. També l’actor James Coburn, a qui la cronista adora, per la seua magnífica interpretació a Charada, del director Stanley Donen. El grandiós Jimi Hendrix, músic. El meu reverenciat i referent com a còmic, el James Stewart (sospiro)...

Per acabar, no voldria deixar-me aquell que deia: “Bond, James Bond”. Beu molt, menja poc, condueix cotxes cars i no en paga assegurança ni gasoil. No es despentina, pateix insomni, lliga a cor què vols i parla un anglès impecable. Quasi com el que voldria la cronista, en masculí. Apa, cheers a tots els Jaumes de la meua vida, començant pel meu pare, el pare dels meus fills, i altres persones… Acabo amb això: Bond evita el te, anomenant-lo “fang” i culpant-lo de la caiguda de l’Imperi Britànic. En canvi, prefereix beure cafè fort.[66]