Si observeu al vostre voltant, haureu notat que gairebé no hi ha cotxes vermells. És un fet curiós i cert que cada cop els cotxes vermells són cada vegada més escassos. Fa només unes dècades, aquest color vibrant era un dels més populars i estava especialment associat a l’esportivitat i la passió; però actualment els tons neutres són els que dominen el mercat. Per què ha pràcticament desaparegut gairebé el cotxe vermell? Vegem-ne algunes raons.

Segons una article de la historiadora de moda, Sílvia Rosés, això és degut que des del segle XIX s’està donant una pèrdua gradual de color, tant en varietat com en intensitat. Si bé al segle passat l’auge del plàstic i l’explosió del “pop art” va fer que els colors intensos com els vermells, liles i blaus fossin per tot arreu, ara aquests colors vius van cedint el protagonisme al color gris, molt més afí a l’esperit high tech actual.

Segons aquesta experta en història de la moda, si observem el nostre entorn, ens adonarem que vestim roba més aviat fosca, que els telèfons mòbils i els ordinadors són generalment grisos i que els mobles de casa oscil·len entre el marró, el negre i el blanc i costa trobar electrodomèstics que no siguin blancs o platejats. Ja un estudi del 2020 del Museu de la Ciència del Regne Unit va afirmar, després d’haver estudiat més de 7.000 objectes quotidians, que vivim una vida grisa.

Els gustos dels compradors han anat canviant i si bé abans el vermell transmetia dinamisme i un punt de rebel·lia, avui dia és vist per molts com massa cridaner o difícil de combinar. Els compradors, sobretot aquells que busquen cotxes familiars o d’ús quotidià, prefereixen colors més discrets com el blanc, el gris, el negre o el plata, ja que aquests colors donen una imatge de sobrietat, elegància i en molts casos major valor a l’hora de revendre’l. 

Les tendències socials i estètiques també hi tenen molt a veure i en un món on la tecnologia i el minimalisme marquen estil, els colors neutres s’han imposat com a símbol de modernitat. El vermell, ara associat a un estil més clàssic o esportiu, ha anat quedant enrere. Com hem dit, un altre factor determinant és el valor de revenda. Els concessionaris i experts del sector diuen que els cotxes de colors neutres són més fàcils de vendre com a vehicles d’ocasió. El vermell, en canvi, pot limitar el nombre de potencials compradors, cosa que fa que els propietaris evitin triar aquest color si pensen a vendre el cotxe en un futur.

A més, diuen que els cotxes vermells tendeixen a mostrar més les ratllades, els cops petits o la brutícia, que ja us dic jo que els negres per a mi en això són pitjors. Cal dir que hi ha excepcions com alguns vehicles esportius, els models d’algunes marques italianes (ningú s’imagina un Ferrari platejat), o els cotxes destinats a un públic més jove i atrevit. Tot i així, podem assegurar que el vermell ha perdut presència en el parc automobilístic.

Però tots els “massa” fan mal, i ara proliferen les beige mums, que son les mares preocupades per la sobreestimulació cromàtica dels infants i han inundat les seves cases amb joguines de fusta natural i els posen les habitacions d’allò més avorrit en blanc, beix o gris. Ara, després no tindran cap mena de recança a deixar-los un mòbil o una tauleta, que es veu que això en lloc de sobreestimular els calma. A mi, què voleu que us digui, m’agraden els colors, vius, que aportin lluminositat i bones vibracions; que la vida ja és prou complicada i avorrida a vegades per haver a sobre de treure-li color. I m’agraden els cotxes vermells. L’assegurança també és més cara, ves que això també ajudi a fer desaparèixer els cotxes vermells.