La clinofília és un terme mèdic i psicològic que ve del grec, compost de: kline que vol dir llit o diva i filia que significa amor, simpatia, tendència envers una cosa. La clinofília, doncs, descriu la tendència o necessitat de romandre estirat al llit durant llargs períodes de temps sense una causa mèdica que ho justifiqui. Tot i que sovint puguem pensar que és simplement mandra o esgotament, moltes vegades està relacionat amb trastorns de l’estat d’ànim, especialment l’ansietat i la depressió.

Si bé la clinofília no és una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que pot aparèixer en diferents condicions psicològiques o mèdiques. Algunes de les causes més freqüents poden ser una depressió major per exemple, ja que moltes persones que pateixen una depressió experimenten una profunda falta d’energia i motivació, cosa que pot portar-les a passar molt de temps al llit, fins i tot sense dormir; o també un trastorn d’ansietat perquè una ansietat excessiva pot esgotar físicament i mentalment una persona i fer que busqui refugi en el llit com a forma d’evitar les preocupacions externes; també la síndrome de fatiga crònica que es caracteritza per una fatiga extrema que no millora amb el descans i sovint les persones afectades recorren al llit com a únic espai de confort; o bé una experiència traumàtica, un trauma o el dol per la pèrdua d’un ésser estimat, una mascota també, un dol que pot desencadenar una necessitat de refugi en el llit per evitar haver d’enfrontar-se a la realitat.

És important no confondre la clinofília amb la hipersòmnia (somnolència excessiva) o amb la immobilitat causada per una malaltia física. La diferència principal és que en la clinofília la persona es queda al llit encara que no tingui necessitat fisiològica de dormir. Però passar llargues hores al llit pot tenir conseqüències molt negatives per a la salut, com ara alteracions en el ritme circadiari que pot provocar insomni o son fragmentat; o bé una pèrdua de condició física provocant un afebliment per la manca de moviment; pot provocar contractures, rigidesa articular, problemes musculars que dificultin cada cop més el moviment, i a llarg termini porta a la pèrdua de control dels esfínters; però potser el pitjor de tot és que pot portar a l’aïllament social. La clinofília es pot tractar amb una teràpia psicològica adequada. Aquesta és de tipus conductual tot i que hi ha terapeutes que també treballen un canvi de creences i ofereixen diverses estratègies per poder afrontar la situació que s’està vivint i que porta a aquest desig d’aïllament i de no voler sortir del llit. 

Ho sé per experiència, hi ha dies que costa molt sortir del llit o no tornar-hi, però això com gairebé tot a la vida és qüestió d’actitud, perquè l’actitud és un dels factors més determinants en la vida d’una persona. Més enllà de les habilitats, els coneixements o fins i tot les circumstàncies externes, la manera com una persona afronta els reptes, les dificultats i les oportunitats marca una gran diferència entre la felicitat i la frustració.

L’actitud la podríem definir com la disposició mental i emocional amb què una persona afronta una situació determinada del tipus que sigui, i aquesta visió del món es manifesta a través del comportament, de les paraules (les que diem als altres però sobretot les que ens diem a nosaltres) i de la manera de reaccionar davant dels esdeveniments. Podríem dir que hi ha tres tipus d’actitud: l’actitud  positiva, la negativa i la neutra o passiva. La primera, la positiva, seria aquella que impulsa la motivació, la resiliència, la confiança i és pròpia de les persones optimistes que saben veure oportunitats fins i tot en les adversitats; la negativa estaria caracteritzada per la queixa constant, la manca de confiança i una visió pessimista de la vida que sol conduir a la inacció i al desànim; i la tercera, la neutra o passiva, es dona quan algú es mostra indiferent o resignat davant les diverses situacions sense gaire iniciativa ni reacció.

Ara no us sentiu malament pel fet de voler-vos quedar unes hores o un dia al llit, que mandrejar una mica no fa mal a ningú, però en un obrir i tancar d’ulls arribarà la primavera i si no ens espavilem sense adonar-nos-en tornarem a fer panellets. Apa, moveu-vos.