En l’era de la hiperconnexió digital, la solitud s’ha convertit en un problema cada vegada més prevalent en les societats modernes. Malgrat tenir més eines que mai per relacionar-nos i comunicar-nos, moltes persones experimenten una sensació de buidor i desconnexió emocional i aquest fenomen afecta individus de totes les edats i condicions i s’ha convertit en una preocupació de salut pública.

No se sap del cert quantes persones a Catalunya o a Espanya per exemple, passen per una situació de solitud no desitjada. És a dir, persones que tenen una clara mancança de relacions socials o que tenen relacions socials de mala qualitat si no tòxiques. Gairebé tots entenem que sentir-se sol no és el mateix que estar sol. De fet, no hi ha res pitjor que estar envoltat de gent i sentir-se sol. Quan la solitud és escollida, tot i que en alguns moments pugui pesar, jo en diria més aviat serenor, calma o tranquil·litat; però quan la solitud no és escollida, quan una persona se sent sola tot i estar envoltada d’altres persones es viu com en una mena de món aïllat.

Aquesta solitud no desitjada no està necessàriament vinculada a una etapa vital determinada, tot i que hi ha grups de població més vulnerables com és el cas de la gent gran. Segons dades de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada, es veu que hi ha un observatori només per això, un 43% de les persones que viuen soles a Espanya tenen més de 65 anys, i d’aquestes el 70% són dones. Les dades d’aquest observatori estimen que aproximadament l’11,6% de la població espanyola es troba en una situació de solitud no desitjada. 

Amb l’arribada de la pandèmia de la covid-19, amb totes les restriccions que va comportar, l’aïllament social va augmentar notòriament i va significar un augment de solitud entre diferents col·lectius. Segons un informe de la Comissió Europea Loneliness in the EEUU, la pandèmia va augmentar el sentiment de soledat en tots els grups d’edat, amb un creixement especial en el grup de persones entre 18 i 25 anys passant del 9% al 35%. A la resta de grups de població, les dades també van créixer entre 5 i 15 punts. Ara cal esperar si aquest increment en el col·lectiu de població jove és a causa de la pandèmia i és un efecte passatger o ha vingut per quedar-se. Costa diferenciar si es tracta de timidesa o fòbia social. Cada cop més, a molts, sobretot als joves, els costa relacionar-se amb altres, els molesta haver de parlar o menjar en públic; els costa expressar-se o els molesta que els mirin però a la vegada els agrada compartir el que fan a través del mòbil a alguna App.

No hem de confondre la timidesa amb la introversió, ja que una persona introvertida no evita la interacció social a causa de l’ansietat sinó simplement perquè no desitja companyia i les persones introvertides generalment gaudeixen quan estan soles i s’esgoten amb la interacció social. Al contrari de les persones extravertides, que necessiten estar contínuament en companyia i tenen por o no saben com omplir les hores si estan soles. 

Hi ha estudis, de fet hi ha estudis de tot, crec potser fins i tot de la masturbació dels crancs, que diuen que es nota quan un té una situació de solitud no desitjada perquè entaulen conversa fins i tot amb el repartidor de paquets, amb el del butà ja fa anys que moltes senyores es desfogaven. Per cert, que set dones de Sant Feliu de Guíxols, a Girona, han denunciat conjuntament un repartidor de paquets d’una companyia col·laboradora d’Amazon. Un home encara sense identificar, però que totes coincideixen que és jove, d’aspecte pakistanès, alt, prim i moreno. Es veu que els demanava per anar al bany i els oferia massatges. Ves a saber com ho feien els repartidors de butà. Com sigui, els Mossos d’Esquadra han dit que si bé són conductes inapropiades no hi veuen base legal constitutiva de delicte.

Doncs això, que la pandèmia ja ens ha passat prou factura, i ara, sobretot els més joves potser hauran d’aprendre que hi ha vida a fora, que poden sortir, que és bo fer un beure amb els companys i amics, que és bo anar a comprar i emprovar-se roba, que una pel·lícula al cine es veu més bé... si més no, sortiu al carrer a queixar-vos del que no va bé que motius en teniu de sobres.