Alemanya travessa temps realment convulsos. Els seus indicadors econòmics fa anys que mostren debilitat i amenacen el seu estatus de “miracle econòmic”. I amb la fragilitat de la principal economia de la zona euro, els països del seu entorn europeu també patiran. Ja no és el “campió mundial de les exportacions”, com es coneixia als mercats internacionals.

En el moment de màxim esplendor de la hiperglobalització, va arribar a ser el major exportador mundial. El gas rus proveïa de combustible barat les seves indústries i la Xina era un gran soci comercial. La indústria de l’automòbil, les empreses químiques i d’enginyeria van viure llavors moments molt dolços.

Però aquest món en què Alemanya va dominar ja no existeix. Esdeveniments com el Brexit, els aranzels de Trump, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia o l’ascens de la Xina, que de comprador va passar ara a competidor, han passat factura al model industrial alemany. I això ha portat un període de forta inflació i pèrdua de poder adquisitiu dels alemanys, amb la conseqüent caiguda del consum privat.

Si bé no van ser aquestes les úniques causes. Potser el més gran de tots els impactes prové dels escassos avenços tecnològics. L’Alemanya d’avui té una de les pitjors xarxes de telefonia mòbil d’Europa. El fax continua regnant a l’exèrcit i als consultoris mèdics. I hi ha molts comerços que encara només accepten diners en efectiu. Sense oblidar els efectes negatius de la descarbonització, els canvis demogràfics i les tensions geopolítiques.

Aquest declivi fa anys que es gesta. Les pitjors decisions es van prendre durant el llarg regnat d’Angela Merkel, ja que en la dècada del 2010 Alemanya va augmentar la seva dependència del gas rus, va decidir apagar l’energia nuclear, va invertir menys en fibra òptica i infraestructura digital i va incrementar la seva dependència amb la Xina i amb Rússia. El seu model estava quedant obsolet.

Tot i ser elogiada com a líder del món occidental, hi va haver una manca de reformes econòmiques significatives i una excessiva concentració en la política exterior en detriment de la innovació i la planificació econòmica de llarg termini en el seu propi país. Avui les grans empreses químiques, d’enginyeria o de l’automòbil estan patint, i amb elles el teixit empresarial més petit que proveeix de components. L’exemple més clar és el de Volkswagen, l’ocupador més gran del sector privat d’Alemanya, que ha anunciat el tancament de fàbriques i l’acomiadament de milers de treballadors per primera vegada en els seus 87 anys d’història. L’arrel de la crisi d’aquesta empresa rau en la pèrdua de competitivitat de la companyia i la caiguda de la demanda des de la Xina i el conjunt d’Europa

El “made in Germany” va ser en algun moment símbol de la tecnologia més capdavantera i fiable en els mercats internacionals, però Alemanya no va saber adaptar la seva indústria mecànica al nou model digital. 

El fet és que Europa patirà, ja que Alemanya va ser el seu motor del creixement i el major contribuent del pressupost europeu, però en aquests moments una Alemanya en declivi porta ja a prop de dos anys en creixement negatiu i a les portes d’una recessió i ja no es pot permetre seguir finançant la Unió Europea, amb els nivells que ho venia fent. Aquestes perspectives ombrívoles converteixen Alemanya en l’única economia del G7 que, segons les previsions, es contraurà el 2025.

Son diversos factors que han arrossegat la primera economia de la zona de l’euro a aquest període difícil. Un d’ells és el fet que Alemanya es va tornar molt dependent de poques indústries, com l’automotriu, dels productes químics i de l’enginyeria mecànica, a diferència de països com els Estats Units, la Xina o el Japó, que tenen indústries molt més diversificades i avançades, les quals han incorporat les noves tecnologies del món digital.

Aquestes indústries alemanyes, a partir de 2018, van començar a passar dificultats a conseqüència de l’augment dels preus de l’energia i la manca d’innovació i en el que es troben ara és que Tesla i els xinesos són els líders mundials dels automòbils elèctrics. 

Aquesta crisi és diferent de les anteriors, quan els problemes eren de competitivitat i de costos. Aquesta crisi ve donada perquè estan venent productes obsolets, que ja no són a l’avantguarda de la tecnologia. I és conseqüència del fet que el país va quedar enrere pel que fa a la tecnologia digital, mentre que països com la Xina o els EUA es convertien i ampliaven el seu lideratge mundial, fonamentat en gran part per les seves indústries tecnològiques. I Xina passava de ser el major comprador dels productes alemanys a ser el major venedor dels seus productes a Alemanya, i que ara pretén frenar posant forts aranzels a l’entrada d’aquests productes.