La Indústria 4.0 és l’origen d’una nova revolució –la coneguda com Quarta Revolució Industrial– que barreja avantguardistes tècniques de producció amb sistemes intel·ligents que s’integren amb les organitzacions i les persones.

Qualsevol revolució, de l’índole que sigui, comporta avantatges i desavantatges, reptes i oportunitats, incerteses i certeses. Els avantatges, en el cas de la Quarta Revolució Industrial, són evidents: millora de la productivitat, eficiència i qualitat en els processos, de la seguretat per als treballadors en reduir-se les feines en entorns perillosos, de la presa de decisions en comptar amb eines que ens permeten basar-les en dades i de la competitivitat en desenvolupar productes personalitzats que satisfan les necessitats dels consumidors, etc. Pel que fa a això últim, convé recordar el profund impacte de la Indústria 4.0 sobre l’ocupació com un dels grans reptes de la Quarta Revolució Industrial, ja que es preveu que fins al 2030 es poden perdre fins a 800 milions de treballs com a conseqüència de la robotització.

Però el major risc, que ja ens afecta i que evoluciona de forma exponencial, és el referent al seu impacte en la vida, la personalitat, la salut i els hàbits, entre els nenes/es i entre els i les joves del món actual. En aquests temps, els i les menors es passen connectats online més temps que mai i concretament un 75% dels joves entre els 15 i 24 anys dels que pertanyen a la nostra societat, està connectat a Internet. El 93% dels menors entre 9 i 15 anys utilitza ordinador i navega per Internet i el 71% utilitza telèfon mòbil. De fet, el 23% dels menors de 10 anys ja té telèfon mòbil propi, als 12 el 72% i als 15 el 95%. En la majoria dels casos en un ús intensiu i sense supervisió. De fet, el 31% utilitza Internet més de cinc hores al dia entre setmana. El 58% dorm amb el mòbil o la tablet a la seva habitació, connectant-se el 22% a Internet a partir de les 12 de la nit. El 98% està registrat en alguna xarxa social, i gairebé 2 de cada 3 compta amb més d’un perfil a una mateixa xarxa social, que utilitzen selectivament per a família i coneguts o per al grup d’iguals. Això implica que, sovint, “els progenitors puguin arribar a tenir una falsa sensació de control”. WhatsApp és el canal/xarxa social utilitzat pel 82% dels i les adolescents seguit d’Instagram (pel 70%) i de TikTok (pel 52%). Precisament, són múltiples les veus que adverteixen de l’algorisme de recomanació d’aquesta última plataforma, la configuració de la qual genera addicció en els menors.

En els darrers anys, hi ha hagut un augment significatiu en l’ús d’Internet entre els nens i nenes de 0 a 8 anys, degut, en part, perquè s’inicien en l’ús de dispositius digitals a edats cada cop més primerenques. Segons es desprèn d’un informe sobre connectivitat mòbil en menors espanyols/es, els nens i les nenes de 2 i 3 anys, accedeixen de manera habitual als dispositius dels seus pares, manejant diverses aplicacions, com ara jocs, aplicacions per pintar i cadenes de televisió que ofereixen sèries infantils. Alguns d’aquests nens i nenes “ja recorren YouTube saltant de vídeo en vídeo, o repassen una a una les fotografies que els seus pares tenen a les galeries de fotos”. Si bé això podria constituir una oportunitat per a l’educació dels més petits, les conseqüències poden ser greus si es produeix sense la supervisió o atenció de les mares i els pares.

Entre els beneficis, diversos estudis destaquen els següents: una millora de l’educació, una major oportunitat d’aprenentatge i accés a diversos materials i fonts d’informació; acceptació i socialització o estar més connectats amb el que passa a la vida dels seus amics/gues. A l’espai digital, el videojoc constitueix un dels passatemps més utilitzats per a nens/es i els/les adolescents. Un consum adequat d’alguns d’aquests jocs interactius pot resultar beneficiós per als menors, contribuint al desenvolupament i l’aprenentatge, a la millora de la capacitat resolutiva, a una rapidesa més gran en els actes reflexos i a l’estimulació de la lògica i l’agudesa visual.

No obstant els avantatges esmentats, l’evidència assenyala que l’ús globalitzat de la xarxa implica una sèrie de riscos que no es poden obviar i que abasten des de la por a perdre’s alguna cosa a les xarxes, fins a l’exposició a determinats cànons estètics; reducció de relacions socials; robatori i difusió d’informació personal; accés a informació errònia (fake news); contacte amb estranys; exposició a imatges i contingut sexual explícit; exposició a continguts d’odi i/o violència; ciberassetjament; assetjament sexual; xantatge i extorsió; missatges que inciten a autolesionar-se i fins i tot a cometre suïcidi, etc. De fet, el 74% dels i les adolescents reconeixen haver experimentat algun d’aquests riscos a Internet. Concretament, les xifres relatives a l’assetjament escolar continuen sent preocupants: 1 de cada 3 adolescents podria ser víctima d’assetjament escolar i 2 de cada 10 adolescents podria ser víctima de ciberassetjament.

L’ús problemàtic de xarxes socials en nens, nenes i adolescents es relaciona amb una sèrie de conseqüències negatives, com ara: baix rendiment acadèmic; menor capacitat de concentració; dificultats en el desenvolupament del llenguatge; problemes de son; problemes relacionats amb l’alimentació; insatisfacció amb la imatge corporal; problemes de conducta; menors nivells d’autoestima; majors nivells de depressió; ansietat; sensació de solitud i problemes de salut mental en general.

És fonamental que en l’actualitat les famílies, els centres educatius, els professionals de la salut i els poders de l’Estat agafin consciencia d’aquesta greu problemàtica que ja tenim, que va a més i que no està trobant resposta per part dels que haurien d’actuar.