Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega

Benvolguts Reis d’Orient,

Aviat farà un any d’aquella tarda de 5 de gener que vau arribar a Tàrrega portant una pluja tan necessària com generosa que va impedir que poguéssiu fer la tradicional cavalcada pels carrers i places de la ciutat. Igualment, no podíeu deixar els infants targarins sense la vostra visita i us vau aixoplugar a l’església de Santa Maria de l’Alba, on un seguici de patges us va acompanyar per tal que petits i grans us veiessin i poguessin escoltar els vostres discursos plens de bons sentiments i millors desitjos per a tots nosaltres.

El temps passa ràpid i ja tornem a esperar, amb tota la il·lusió del món, que torneu a Tàrrega, que arribeu amb les vostres carrosses plenes de llums i de color, portant els regals que els targarins us han demanat en les cartes que aquests dies aneu rebent i que, de ben segur, llegiu amb tota l’atenció.

Cadascú escriu la seva carta amb petits desitjos personals, a vegades també per a la família i amics, però amb aquesta lletra us vull fer arribar, com a alcaldessa de la ciutat, desitjos col·lectius tant per a la societat en general com per al nostre municipi i tots els seus veïns.

Primerament, desitjaria un món en què regnés la pau, en què les guerres i conflictes bèl·lics, com ara els que viuen a Ucraïna o a Gaza, s’acabessin i deixessin que la vida tan malmesa dels innocents civils, aquells que injustament més pateixen les conseqüències d’aquests enfrontaments, pogués tornar, poc a poc, a la normalitat. Vivim en una societat de postures extremes i polaritzades, de topades institucionals o entre països, de l’“estàs amb mi o contra mi”, de blanc o negre, sense matisos, sense opció a posicions intermèdies. Tant de bo poguéssim evitar aquestes maneres de fer i acceptéssim i respectéssim més els altres, fent del diàleg la via cap a una entesa capaç d’evitar confrontacions.

També desitjaria que aterréssim aquesta pau, que a vegades veiem com un concepte llunyà i abstracte, al nostre dia a dia, a la Tàrrega que coneixem i que tots volem millor. I com seria possible? Per exemple, sent solidaris amb els nostres veïns, especialment amb aquells que tenen més dificultats per arribar a finals de mes; o més amables amb aquella gent gran que viu sola i que només esperen el nostre “bon dia!” per tenir una petita conversa de bon matí o una trucada a mitja tarda. Sent empàtics amb aquells que passen una mala etapa en la vida, ja sigui per motius laborals, familiars o de salut, i intentant ser al seu costat donant-los suport. Sent respectuosos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb la nostra ciutat, la qual tots volem neta i en bon estat, sense pintades, brossa a terra o llaunes buides a les jardineres. I, per damunt de tot, sent persones, fent cas omís als rumors malintencionats, a les notícies falses que només volen escampar malestar, i a les etiquetes que marquen els altres sense primer haver-los conegut.

Finalment, desitjaria que aprenguéssim a viure en “l’aquí i l’ara”, fent del present la font més preuada de la nostra fruïció, oblidant-nos del passat, que ja no podem canviar, i sense patir excessivament per un futur que no sabem com serà. Desitjaria que la calma i la tranquil·litat omplissin el nostre dia a dia, que tornessin a omplir l’hora de fer un cafè amb els amics, la lectura d’un bon llibre o la sobretaula amb la família, deixant de banda aquesta pressa i desig d’immediatesa que ens envaeixen i que fan que sembli que només les pantalles i les xarxes socials puguin omplir el viure de cada dia. Tal com va escriure el poeta llatí Horaci en una de les seves odes, carpe diem quam minimum credula postero, és a dir, aprofita el dia i no et refiïs del demà.

Ses Majestats, espero que la nit més màgica de l’any, aquella en què l’estrella de Betlem brilla més que mai, ens porti un polsim de bona voluntat a tots per aconseguir que aquests desitjos, tan difícils com semblen, puguin convertir-se en realitat.