Mn. Xavier Romero, rector de Tàrrega

Quina alegria que vingueu un any més! Que ens torneu a visitar és una gran notícia.

Vull explicar-vos algunes coses que potser no sabeu, ja que fa només tres mesos que he arribat a Tàrrega.

No hi ha dubte que el pas dels anys ens fa veure les coses amb una altra perspectiva. Avui us escric no pas per demanar-vos, com feia abans, quan era petit, una llarga llista de coses. Amb el temps, he entès que durant aquestes festes jo pensava que l’important, l’únic que havia de rebre regals, era jo mateix. Però ara sé que el veritable centre de la celebració, aquell per qui recorreu tanta distància seguint un estel, és Jesús.

A ell li vau oferir or per reconèixer-lo com a Rei, encens per honorar-lo com a Déu i, amb la mirra, vau anunciar la seva mort i el seu sacrifici per salvar la humanitat, ja que la mirra servia per embalsamar els cossos. Així, aquest nen beneït, adorat per vosaltres, en lloc de demanar res, s’entregaria per nosaltres com el millor regal que podíem rebre.

Em fa pena reconèixer que, quan era infant, en lloc de pensar com podia ser millor a casa, a l’escola, amb els amics o amb les persones estimades, només pensava en els meus desitjos i capricis en fer la llista. I per això ho lamento.

Els anys també m’han ensenyat que els regals no es demanen, sinó que s’agraeixen, perquè quan algú ens fa un regal ho fa amb el cor i segons les seves possibilitats. Per això, us demano perdó per les vegades que, en fer la meva llista, només pensava en mi.

Avui, que torno a escriure la meva carta a ses Majestats, us dono gràcies per ensenyar-me a seguir la llum de Crist. Per això, aquesta vegada m’agradaria demanar no només per mi, sinó per tothom: que no ens falti amor i ganes de servir. Que, mirant la vida de Jesús, sapiguem millorar el final de moltes vides. Sé que no és fàcil, i per això us demano coses que no són materials, però que són el motor que fa que tot canviï a millor:

Que siguem acollidors amb aquells que són diferents de nosaltres, solidaris amb qui més ho necessita i cercadors de la veritat, superant esquemes i prejudicis. Tant de bo, estimats Reis, que enmig de la nostra vida quotidiana no perdem mai la capacitat d’estar oberts a tota llum que pugui il·luminar la nostra existència i a tota crida que doni profunditat a la nostra vida.